L'havien ensenyat a mirar sempre endavant. Però un dia va girar el cap... i li va caure a terra.
Havia decidit no eixir més de casa: el món era inhòspit. Va rodar la clau i va engoliser-la. Quan es va donar la volta, el lladre feia cara d'astorat.
Pressumia de tindre un jardí ple de roses, però mai el visitava per por a clavar-se una espina.
Per fi li havien encarregat una obra! Li pagarien segons les paraules escrites! En llegir el contracte, però, li eixiren les llàgrimes: microrelat de 15 caràcters amb espais inclosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada