Quan tenia 14 anys, vaig guanyar el segon premi literari en un concurs organitzat per l'IES Jaume I I el Just. La meua obra era un relat breu sobre la pau.
En el relat un grup d'individus recorre el món i el veuen totalment despoblat i destruït. Disserten sobre com s'ha arribat a eixe punt. Guerra, mal ús dels recursos naturals, ambició, mandataris ineptes, etc. Estan tristos, desesperats. No hi ha marxa enrere, què faran? Finalment descobreixen que ells mateixos estan morts, que són esperits. Quan ja es disposen a buscar un lloc on ser soterrats, veuen arribar volant un colom blanc amb una branqueta d'olivera al bec.
La professora de literatura em va citar per a felicitar-me i preguntar-me la meua font d'inspiració. Li vaig dir que només veient les notícies i pensant com acabaríem, el relat va ser fàcil de construir. A Maria Jesús li vaig donar llàstima i em recomanar que llegira la biografia de Gandhi. Em fa faltar temps per a fer-li cas, corrent a la biblioteca de l'institut.
40 anys després continue preocupada per la situació mundial i pensant que el pacifisme és la solució. La guerra mai comporta la pau, són paraules antònimes. Conceptes contradictoris.
Llegiu Gandhi i reflexioneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada