dissabte, 17 de setembre de 2022

Records de setembre

Setembre, has vingut i quasi que ja te'n vas. Molt calorós les primeres setmanes, sembla que ja vulgues refrescar. I aixina refresques també la nostra memòria.

Recorde quan era menuda i anava a l'escola de Simat. A finals d'agost ja esperava el retorn a les aules. Sobretot, per la compra dels llibres i del material escolar. Quina il•lusió estrenar llàpis, retuladors, compassos i... manuals. Quina olor de llibre nou!

No era una estudiant model, els primers anys de l'EGB (actual ESO) em despistava sovint i no atenia les explicacions dels mestres. També em va costar aprendre a llegir i escriure. Uf, les sumes i restes.

Però... ah, setembre i el començament del curs! Mai vaig sofrir trauma post-vacacional.

Passaren els anys i la literatura em va reconciliar amb el sistema educatiu. La biblioteca va ser altre motiu per a desijar l'inici del curs. 

I, per descomptat, les meues amigues. Retrobar-me amb les que tornaven d'estiuar a la muntanya o la platja. Perquè jo passava les vacances al poble i enyorava els jocs amb la colla.

En fi, ara setembre no és igual. Però els records sempre queden. Bonics.




diumenge, 24 de juliol de 2022

Dibuixa el plaer de viure!



DIBUIXA'M EL COS és la meua nova obra. Es tracta d'una història per a gent adulta i amb ganes de passar-ho bé. 

Amb aquesta obra descobrireu la meua faceta més entretinguda. Realitat i màgia, amor i sexe, amistat i odi... els extrems es toquen per aconseguir la novel•la més  gamberra de l'any.  

Fora prejudicis, prou de complexes! Estima el teu cos i obri't a noves perspectives. 

Obri també DIBUIXA'M EL COS i a gaudir... però agafa un ventall perquè la temperatura puja. 

Després de tres anys sense presentar-voa novetats, Edicions del sud ha fet realitat el meu somni... i els vostres. 

 

dissabte, 2 de juliol de 2022

QUE NO, QUE PROU!

Em van dir que callara i vaig estar 10 anys sense parlar. Em van dir que no em riguera i vaig estar 10 anys plorant. Em van dir que em morira i vaig decidir que no, que prou...  Ara soc immortal.



dimecres, 25 de maig de 2022

Mal ofici criticar

De tots els oficis relacionats amb l'art,  el pitjor és el dels crítics.  Dintre de l'art incloc també la literatura, per descomptat. 

Des de fa una temporada escric ressenyes de llibres en un diari digital, però les ressenyes no són crítiques. En aquest cas, jo trie els llibres, els llegisc sense pressa ni pressió i explique quines coses bones m'han aportat i perquè els recomane.

En canvi, als "crítics"  se'ls imposa una obra i es dediquen a buscar-li tot allò que no els  agrada. Casualment, moltes d'eixes persones que fan les crítiques són també autors i autores que cauen en els mateixos errors que critiquen. 

Passant per damunt dels jurats de premis, de lectors i lectores de veres, d'editorials de renom i de ressenyes literàries, els "crítics" diuen la seua sobre un pobre llibre indefens  i, a continuació, n'agafen un altre per a radiografiar-lo i no gaudir-lo. Supose que cobraran per això.

En fi, jo preferisc llegir ressenyes que no crítiques. I dels meus llibres, no llegisc ni una cosa ni l'altra. Que decidisca el públic, sobretot en directe.

Mala cosa examinar llibres amb ulleres fosques... 


dimecres, 11 de maig de 2022

Fira del Llibre de València

Una de les meues cites preferides és la Fira del Llibre de València. Feia dos anys que no acudia i ho enyorava. Certament, enguany no presentava cap novetat i pensava que cap editorial em convidaria, però els meus amics de Bullent m'han retornat l'alegria de compartir temps i lletres amb el públic.  Molta gent em va preguntar si tenia algun llibre nou. Els vaig haver d'explicar que tres obres meues esperen veure la llum aviat. "Tal volta l'any que ve", els animava a tornar.

Grácies, lectors i lectores. Sé que vosaltres no m'oblideu.



diumenge, 8 de maig de 2022

Retirada a la realitat

Ningú sabia on estava.  De sobte s'havia acomiadat amb una imatge somrient i un fins aviat. Havien passat mesos. L'alarma havia saltat entre les seues amistats properes. En canvi, la majoria ni se n'havien adonat.  Els que la volien iniciaren una campanya per a trobar-la, però ningú localitzà cap foto ni comentari. No van pensar a cridar-la o visitar-la. La realitat no existia en les seues ments. Sols miraven les xarxes socials... I ella s'havia retirat del món virtual.

dissabte, 9 d’abril de 2022

LIKES

 - Tu quants en tens?

- 120. I tu?

- No ho he mirat encara....

- Au, va! Segur que ho has mirat i en tens més que jo. Però no m'ho vols dir.

- Tu flipes.

- Va, dis-me quants en tens! Som amigues, veritat? Confia en mi!

- D'acord, en tinc 45.

- Com? Que ridícul! Sols 45?

- Ara 46. Algú n'ha afegit un.

- Continua sent una misèria! Ei, ei, no ho sabeu? Isabel sols en té 46.

- Calla! No érem amigues?

- Ja no. Eres patètica. Adeu! Me'n vaig amb Anna, que en té 140.

-  Oportunista!

- Fracassada!







Col·laboradors