diumenge, 24 de juliol de 2022

Dibuixa el plaer de viure!



Per fi publicaré DIBUIXA'M EL COS! És una novel•la per a públic adult i amb ganes de passar-ho bé. 

Sabreu que jo no escric drames, que ni tan sols FILLS DE LA FAM és una història per a plorar. 

Amb aquesta obra descobrireu la meua faceta més entretinguda. Realitat i màgia, amor i sexe, amistat i odi... els extrems es toquen per aconseguir la novel•la més  gamberra de l'any.  

Fora prejudicis, prou de complexes! Estima el teu cos i obri't a noves perspectives. 

Obri també DIBUIXA'M EL COS i a gaudir... però agafa un ventall. 

 

dissabte, 2 de juliol de 2022

QUE NO, QUE PROU!

Em van dir que callara i vaig estar 10 anys sense parlar. Em van dir que no em riguera i vaig estar 10 anys plorant. Em van dir que em morira i vaig decidir que no, que prou...  Ara soc immortal.



dimecres, 25 de maig de 2022

Mal ofici criticar

De tots els oficis relacionats amb l'art,  el pitjor és el dels crítics.  Dintre de l'art incloc també la literatura, per descomptat. 

Des de fa una temporada escric ressenyes de llibres en un diari digital, però les ressenyes no són crítiques. En aquest cas, jo trie els llibres, els llegisc sense pressa ni pressió i explique quines coses bones m'han aportat i perquè els recomane.

En canvi, als "crítics"  se'ls imposa una obra i es dediquen a buscar-li tot allò que no els  agrada. Casualment, moltes d'eixes persones que fan les crítiques són també autors i autores que cauen en els mateixos errors que critiquen. 

Passant per damunt dels jurats de premis, de lectors i lectores de veres, d'editorials de renom i de ressenyes literàries, els "crítics" diuen la seua sobre un pobre llibre indefens  i, a continuació, n'agafen un altre per a radiografiar-lo i no gaudir-lo. Supose que cobraran per això.

En fi, jo preferisc llegir ressenyes que no crítiques. I dels meus llibres, no llegisc ni una cosa ni l'altra. Que decidisca el públic, sobretot en directe.

Mala cosa examinar llibres amb ulleres fosques... 


dimecres, 11 de maig de 2022

Fira del Llibre de València

Una de les meues cites preferides és la Fira del Llibre de València. Feia dos anys que no acudia i ho enyorava. Certament, enguany no presentava cap novetat i pensava que cap editorial em convidaria, però els meus amics de Bullent m'han retornat l'alegria de compartir temps i lletres amb el públic.  Molta gent em va preguntar si tenia algun llibre nou. Els vaig haver d'explicar que tres obres meues esperen veure la llum aviat. "Tal volta l'any que ve", els animava a tornar.

Grácies, lectors i lectores. Sé que vosaltres no m'oblideu.



diumenge, 8 de maig de 2022

Retirada a la realitat

Ningú sabia on estava.  De sobte s'havia acomiadat amb una imatge somrient i un fins aviat. Havien passat mesos. L'alarma havia saltat entre les seues amistats properes. En canvi, la majoria ni se n'havien adonat.  Els que la volien iniciaren una campanya per a trobar-la, però ningú localitzà cap foto ni comentari. No van pensar a cridar-la o visitar-la. La realitat no existia en les seues ments. Sols miraven les xarxes socials... I ella s'havia retirat del món virtual.

dissabte, 9 d’abril de 2022

LIKES

 - Tu quants en tens?

- 120. I tu?

- No ho he mirat encara....

- Au, va! Segur que ho has mirat i en tens més que jo. Però no m'ho vols dir.

- Tu flipes.

- Va, dis-me quants en tens! Som amigues, veritat? Confia en mi!

- D'acord, en tinc 45.

- Com? Que ridícul! Sols 45?

- Ara 46. Algú n'ha afegit un.

- Continua sent una misèria! Ei, ei, no ho sabeu? Isabel sols en té 46.

- Calla! No érem amigues?

- Ja no. Eres patètica. Adeu! Me'n vaig amb Anna, que en té 140.

-  Oportunista!

- Fracassada!







divendres, 25 de març de 2022

ASSETJAMENT

Sempre havia volgut viatjar al passat i consolar la criatura que havia sigut, dir-li que tot s'arreglaria. Fins que un dia es va despertar sent la criatura que havia sigut. Però no recordava quin era el seu propòsit, no li venia al cap res més que aquell terror immens  En veure acostar-se el company de l'escola, es va encongir per a no rebre la clatellada. I una vegada més, va plorar per no ser major, per no poder avançar els anys i viatjar al futur.



Col·laboradors