dimarts, 3 de gener de 2023

Transgressora i motivadora

Les persones descriuen així DIBUIXA'M EL COS. Una novel•la trangressora i motivadora.  Un salt avant, una visió diferent de l'edat. Complir anys és guanyar vida.





dissabte, 24 de desembre de 2022

Els contes de Nadal

Nadal va nàixer el dia 25 de desembre. Els seus pares van posar-li el nom sense dubtar-ho, els semblava molt adequat. Però mai van imaginar la quantitat de burles ni bromes que sofriria el seu fill quan s'acostava el seu aniversari. De fet, tothom el coneixia per Bon Nadal.

Fart d'aclariments i de rialles inoportunes, havent complit 18 anys,  Nadal va decidir canviar-se de nom. Però li posaren tantes traves administratives, que va recular...

Què fer? Com superar el trauma? Un tros de paper i un llapis li van suggerir la solució.

El primer conte va ser un èxit, el segon va batre récords... a partir del tercer, els contes de Nadal van ser els més esperats cada 25 de desembre. I sempre els va firmar amb el seu malnom:

 BON NADAL.

divendres, 9 de desembre de 2022

dissabte, 12 de novembre de 2022

Criatures ideals

Encara en fase de promoció de "Dibuixa'm el cos", estic a punt de publicar un nova obra. La que farà 20 + 1 (si no compte GRANOTES A L'ASSALT, que únicament està disponible en format electrònic).

La pròxima criatura literària va adreçada al públic infantil/juvenil. Ciència ficció per a reflexionar. És possible un món ideal? Seríem feliços en un món prefabricat? Hi cabríem tots i totes? Hi hauria dissidents a la recerca de la imperfecció?

Com tot no ha de ser reflexió, també hi haurà aventura i diversió. Una barreja de situacions i personatges amb la qual busque el de sempre: el vostre entreteniment.

I així, amb 21 obres a la disposició del públic, crec que faré unes vacances per a agafar forces... 

Perquè el procés creatiu és un treball costós  que, a més, les autores amanim ara  amb la cerca d'editorial i la campanya de promoció. 

Llegiu i sigueu feliços!



dimecres, 26 d’octubre de 2022

LA NOVEL•LISTA

 

Sempre havia escrit novel•les de terror, el seu principal referent era Stephen King. Però sabia que no podia comparar-se amb ell,  mai arribaria al seu nivell... o sí. N'hi havia una possibilitat i estava disposada a intentar-ho. Tot per la glòria! Sols si experimentava el màxim terror personalment, aconseguiria transmetre'l al públic. Per això va fingir la seua pròpia mort i va deixar que la traslladaren a la morgue. Pretenia passar una nit en el dipòsit de cadàvers, ho tenia ben planificat, però el funcionari de guàrdia va confondre els expedients... Tres dies després, quan la van rescatar, tenia els cabells blancs i li mancaven les ungles de les mans. Mai va recuperar la veu.

Ara escriu llibres d'auto-ajuda.


divendres, 14 d’octubre de 2022

DIBUIXA'M EL COS A VALÈNCIA

La presentació de DIBUIXA'M EL COS a la Societat coral el Micalet ha sigut un èxit total. Gràcies per haver-me acompanyat. Ara toca llegir-vos el llibre i comentar si us agrada o no. Prepareu-vos per a una experiència divertida, renovadora i sensual.





dissabte, 17 de setembre de 2022

Records de setembre

Setembre, has vingut i quasi que ja te'n vas. Molt calorós les primeres setmanes, sembla que ja vulgues refrescar. I aixina refresques també la nostra memòria.

Recorde quan era menuda i anava a l'escola de Simat. A finals d'agost ja esperava el retorn a les aules. Sobretot, per la compra dels llibres i del material escolar. Quina il•lusió estrenar llàpis, retuladors, compassos i... manuals. Quina olor de llibre nou!

No era una estudiant model, els primers anys de l'EGB (actual ESO) em despistava sovint i no atenia les explicacions dels mestres. També em va costar aprendre a llegir i escriure. Uf, les sumes i restes.

Però... ah, setembre i el començament del curs! Mai vaig sofrir trauma post-vacacional.

Passaren els anys i la literatura em va reconciliar amb el sistema educatiu. La biblioteca va ser altre motiu per a desijar l'inici del curs. 

I, per descomptat, les meues amigues. Retrobar-me amb les que tornaven d'estiuar a la muntanya o la platja. Perquè jo passava les vacances al poble i enyorava els jocs amb la colla.

En fi, ara setembre no és igual. Però els records sempre queden. Bonics.




Col·laboradors