Retrat d'un estiu sense vacances

Juliol i cada dia més calor. Enguany no tindria vacances fins a setembre. Com suportar els dos mesos que tenia per davant? Companys i companyes passaven fotos a través de les xarxes socials. Platges, muntanyes, senders, restaurants, festes...

I ell suant de casa al treball i del treball a casa. Com aguantaria fins a les vacances?

Després de veure la seua amiga Pepa prenent un còctel a la vora de la mar, va llançar el telèfon a terra. Prou!

Aquell va ser el primer pas. Després va baixar a la gelateria per a celebrar la desconnexió digital.

A la llibreria va fer una compra de 8 exemplars, un per cada setmana.

I sota el ventilador va fer els seus propis viatges literaris mentre s'escolaven les hores de calitja.

Va descobrir, a més, que a l'oficina baixaven les tasques. També la clientela se n' havia anat de vacances. I així es va fer amic de la portera, amb qui comentava les poques xafarderies que circulaven. Ella no era lectora, preferia la música i li va recomanar alguns grups.

Setembre el va pillar resolent un crim a Venècia, al ritme de Zoo. 

"On has estat?", li preguntaven els amics i les amigues amb la pell bronzejada, "No hem sabut res de tu".

- De vacances!

 

L'angoixa del mes de juny

Jo també vaig fer la selectivitat, que ara es diu EBAU, crec. 

Jo també vaig tindre exàmens finals durant la carrera.

El mes de juny ho passava malament. Nervis, falta de son, calor, desesperació, temptació d'abandonar...

Però, al final, tot s'acaba i s'oblida, de veres.

Ara cada juny veig estudiants  angoixats... i em sap greu per vosaltres.

Ànim, esteu ben preparats. No deixeu que la situació us supere. Demaneu ajuda, si cal. Un examen no marca la vida, hi ha molts camins. Les oportunitats són infinites.

Avant amb el mes de juny!

Mai digues maig

O bé, digues-ho si vols! Maig és un mes amb tants detractors com fans. Té una infinitat de llum, olors i colors. Tot és desperta... i la meua ansietat també. Els dies tant llargs em mantenen amb energia fins que cau la nit. Ara mateix, posada en un nou projecte literari que requereix molta documentació, cosa que em trau temps per a imaginar. 

Aprofitaré aquest doll d'energia extenuant abans que arribe la calor de juny.

Passeu un bon maig i mai digueu mai.

Abril literari

Abril, llibres mil! M'esperen quatre events molt interessants:  el dia 13 participaré en les Jornades de Memòria Democràtica de la Pobla de Vallbona, amb FILLS DE LA FAM; els dies 16, 23 i 25 visitaré centres educatius i xarraré amb lectors i lectores. 

A més, ja tenim la 8a edició de EL SECRET DE CATERINA CREMEC. Tot un èxit!

Veus poderoses

Quantes tertúlies, taules redones  i xarrades s'hauran organitzat i s'organitzaran a març sobre les dones i la literatura?

D'una banda, està bé abordar el tema amb naturalitat i amb voluntat reivindicativa. Les dones vam entrar en el món de la literatura tard i d'amagat. Ara podem podem parlar-ho lliurement davant del públic, aportar dades i xifres, opinar, discutir, etc.

D'altra banda, si continuem celebrant aquestes xarrades any rere any és per una raó òbvia: encara no hem assolit la igualtat respecte dels homes.

Portem un retard que tardarem a superar, segles de repressió i negació.  El problema no se solucionarà fàcilment. Per tant, ens agrade o no, el tema de les dones i la literatura estarà viu uns quants anys més.

Enguany he participat en una tertúlia el dia 8 de març amb Elia Saneleuterio, Isabel Canet i Lui Palomares. Ja imagineu de què hem dialogat. El lloc ha sigut el monestir de la Valldigna. El lema: VEUS PODEROSES.

Ha sigut una ocasió magnífica en un entorn privilegiat per a fer palesa la necessitat de continuar lluitant. Per la igualtat d'oportunitats en la literatura i en tots els àmbits. Pel poder de la veu de les dones.

Dia 29 de febrer

Els anys bixest tenen mala fama. La gent recorda l'any que es va afonar el Titànic, o el que van matar Gandhi, fins i tot el que es va declarar la pandèmia de la COVID. 

Però a mi m'agraden els mesos de 29 dies perquè són extraordinaris, passen cada quatre anys!

No hem de tindre por dels  events que se n'ixen de la nostra rutina; ni dels objectes exòtics; com tampoc de la diversitat de les persones; ni de diferència cultural...

A través de la meua literatura he celebrat la diversitat i apel·lat al respecte, amb personatges com Estel estel•lar, Caterina Cremec, Gardal o Aurora.

Per això, et convide a gaudir de l'any bixest. Pensa que el que faces el dia 29, no podràs fer-ho l'any que ve. Ja has planificat alguna extravagància? 

Jo m'he proposat uns reptes personals molt importants. I quan arribe el 2028, espere haver-los assolits. 

Ja en parlarem, promet contar-vos-ho!

El món sense Neula

Quan se'n va algú que ha format part de la nostra vida, ens preguntem com serà el món sense la seua presència. Eixirà igual el sol? Brillaran les estrelles? S'acabarà l'hivern i vindrà la primavera? Pareix ser que sí. La vida no s'atura, però el buit queda al nostre cor i nosaltres ja no veurem el món igual. 

Això passa també amb les mascotes, perquè les volem. De sobte, al nostre món li falta una peça. Com en els puzzles.

Neula és la peça que impedirà que el puzzle estiga complet. Res ni ningú la substituirà. Però el món continuarà existint sense Neula. Això sí, menys brillant i alegre.