L'altre dia em preguntava una amiga: qui i per què va decidir que febrer seria el mes més curt de l'any? No vaig saber donar-li una resposta clara, tot i que intuïa que la raó devia ser astronòmica i que venia d'antic.
Ens posàrem a raonar sobre el tema mentre passejàvem. Haguérem pogut passar una estona pensant en la qüestió. Però, de sobte, ella va traure el mòbil i va buscar la resposta en Internet. Tot clar.
Fi de la conversa? No, vam canviar de tema. Crec que vam parlar de roba i preus.
Hui en dia les converses són així. Breus, canviants, i si dubtem de res, ens salva Internet. Poc importa qui ha posat la informació en la gran xarxa.
Afortunadament, per a combatre la immediatesa i la manca de raonaments, tenim els llibres. No qualssevols. Bons exemplars. Bones lletres que ens facen pensar. Com "Espàrtac", de Howard Fast, totalment recomanable
Febrer pot ser curt, però molt interessant. Com la vida i la saviesa. Únicament la ignorància és infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada