Les darreres obres que he llegit m'han fet reflexionar sobre el sentit de l'humor. Tinc la sensació que s'està perdent en la literatura valenciana. Es confon la seriositat amb el dramatisme. Sembla que com més dramàtic siga un llibre, més consideració tindrà. La qual cosa em porta a recordar "El nom de la rosa", d'Umberto Eco. La discussió entre els protagonistes sobre la conveniència de l'humor i els crims al voltant d'un llibre estranyament perillós. L'humor també pot ser un arma.
Ara com ara hi ha moltes persones que voldrien veure'ns tristes i amargades. Per això de tant en tant (per no dir a sovint) és bo riure's. Per desmuntar l'estratègia global.
Si no arranques una rialla al públic, al menys trau-li un somriure. No passa res! Una obra deixa de ser seriosa si conté humor? Estic conveçuda que no. Deixa de merèixer un premi? Crec que no. Li plouran crítiques? Millor! Adobem els nostres llibres amb un toc d'humor, és hora de riure's amb els altres. Sobretot quan vivim un temps complicat. Si caiguem de cul, almenys ens haurem divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada