Es va alçar del llit amb una energia inusual, amb un desfici estrany. Va obrir la finestra i va comprovar que el cel estava gris i plovisquejava. Ara ho entenia! Després de la calor dels dies anteriors, l'oratge havia canviat, per fi.
Es va rentar la cara, es va prendre un café amb llet i... va seure davant de l'ordinador. Feia setmanes que no escrivia res. Va posar els dits sobre el teclat i va sospirar llargament.
Aleshores es va produir aquell misteri que tant la meravellava. Com un xicotet miracle. Els dits començaren a moure's al mateix temps que les gotes de pluja queien contra els vidres de la finestra. Les idees fluïen amb rapidesa.
Prompte havia escrit el.primer capítol de la seua pròxima novel•la. No fallava, les gotes de la pluja eren muses per a ella.
Gràcies, tardor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada