divendres, 28 de setembre de 2018

La memòria dels més dèbils

Que bonic és recordar les grans fites que hem aconseguit o els moments de felicitat viscuts! Que interessant resulta recordar les victòries dels herios o els descobriments científics que ens han facilitat la vida!
Però què passa amb aquells records que ens reporten tristor, amargor o decepció? Hem de bandejar-los? Hem d'amagar-los o fins i tot esborrar-los de la nostra ment?
Jo opine que no. Totes les nostres experiències ens han fet tal i com som ara. Si en la nostra vida tot foren èxits, alegries, victòries, premis, etc. no seríem nosaltres. Hauríem esdevingut persones febles, perquè sols coneixeríem el camí més fàcil, no podríem suportar els clots i perills, cauríem en la desesperació per qualsevol niciesa.
En l'àmbit col·lectiu passa el mateix. La societat ha de recordar tant els èxits com els fracassos i aprendre d'uns i dels altres per a continuar avançant de forma positiva.
Aleshores, que passa amb la memòria històrica? Darrerament sembla un tabú recordar el passat, en concret la guerra i la postguerra civil. Molta gent al·lega que hem d'oblidar per no provocar una divisió en la societat actual. Que si posem el dit en les ferides, mai es curaran. Diuen que el que està fet, no es pot desfer. Que deixem els morts en pau. Que vivim el moment.
Sí, jo també vull viure el moment, però això no significa oblidar. Sobretot quan es tracta de fets injustos que encara no s'han reparat. Les ferides es curen quan les desinfectem, si no poden provocar una gangrena. Oblidar no és el remei per a unir, sinó per a enganyar el nostre subconscient.
A més a més, recordem que l’oblit no és un acte que depén de la nostra voluntat , en canvi perdonar sí que ho és. Però per a perdonar, abans cal fer justícia.
Com diu el meu amic Víctor Mansanet i Boïgues: sempre són els mateixos els qui es veuen obligats a oblidar, o a fer com si hagueren oblidat. I són els més dèbils, els perdedors, les víctimes...
Per tant, jo dic: no a l’oblit, sí a la memòria, sí a la reparació de les injustícies, sí al consol dels que han sofert. Sí a la dignitat del poble, de tot el poble, no solament de la meitat.







dijous, 20 de setembre de 2018

Barcelona, bona collita.

Amb companys i companyes tan agradables, amb la il•lusió d'una xiqueta i amb LA REVOLTA D'ADAM, vaig estar el dia 9 a Barcelona. Ciutat acollidora i alegre, oberta al món per la mar i mil camins, ens esperava curulla de sorpreses. La Plaça de la Catedral era una festa de lletres i germanor. Puc afirmar que la collita valenciana fou un éxit. Quasi 40 autors i autores, editors i editores, amants de la literatura, desfilàrem per l'espai 1, dirigits per Manolo Gil. Una bona organització i les ganes de participar de tothom foren els ingredients necessaris per a recollir el fruit de la nostra imaginació i treball.
Barcelona, sempre amb tu!

dijous, 6 de setembre de 2018

Setmana del Llibre en Català a Barcelona

Amics i amigues,

Novament m'han convidat a la Setmana del Llibre en Català. L'editorial Bullent m'ha donat l'oportunitat d'acudir amb LA REVOLTA D'ADAM i ja forme part de la Collita Valenciana viatgera.
Amb molta il·lusió, aquest diumenge pujaré a l'autobús i, junt amb la resta de companys i companyes de les editorials, partiré cap a una de les meues ciutats més estimades: Barcelona.
Si l'experiència és, almenys, tan bonica com la de l'any passat, estaré més que satisfeta.
Així que ja us ho contaré tot quan torne.


dilluns, 23 de juliol de 2018

Dones i literatura en Benifairó

Si creus que ja està tot dit sobre el paper de les dones en la literatura, t'equivoques. Vine a Benifairó de la Valldigna i escolta el que volem contar-te Encarna Sant-Celoni, Isabel Canet, Lídia Santacreu i jo. Sempre disposada a gaudir de les lletres i del públic lector, em tindreu prop de vosaltres en La Valldigna.


dijous, 14 de juny de 2018

"La revolta d'Adam" al Monestir de la Valldigna

Hi ha esdeveniments que et marquen la vida. La presentació del meu  llibre en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna ha sigut un d'eixos moments màgics. Acompanyada de Víctor Mansanet, Núria Sendra i un públic meravellós, vaig estar parlant de la meua primera obra de ciència ficció, en homenatge a tants autors i autores que han fomentat el meu amor per aquest gènere. Per a més alegria, els meus tres fills van recitar poemes de Miquel Martí i Pol i de Vicent Andrés Estellés. Tampoc van faltar els efeces audiovisuals, una mica casolans però molt treballats.
 Aquella xiqueta simatera  que un dia somiava en cavallers, batalles, monjos i tresors a la porta del monestir, i que volia ser escriptora, ha vist realitzada la seua il·lusió.
Sempre afirmaré que la literatura és la meua passió, com també afirme que el meu cor pertany a Simat, a pesar de viure en València (una ciutat acollidora i fantàstica per a viure, per cert).
No falten projectes nous, idees que volen sortir a la llum, històries a punt de ser contades... però "La revolta d'Adam" sempre serà especial per a mi degut a dos fets excepcionals: haver guanyat el premi Enric Valor 2017 i haver sigut presentat en el meu estimat Monestir.


dimarts, 22 de maig de 2018

Generacions perdudes

Des de 1939 fins a 1970, al menys dues generacions de persones van veure's privades d'una de les seues llibertats fonamentals: la d'expressió. I, a més, quan parlaven o llegien, havien de fer-ho en una llengua que no era la seua. En les escoles no s'estudiava el valencià, és més, es castigava l'alumnat que gosava usar-lo. Els continguts que aprenien eren pura propaganda de la dictadura franquista que passava pels filtres de la censura política i eclesiàstica. Molts pares optaren per renunciar al valecià a l'hora d'adreçar-se als fills, no sols al carrer, sinó també a casa.
En definitiva, la nostra llengua va passar a ser un idioma proscrit, de gent inculta, de poble...
Per això és un èxit que aquelles generacions perdudes, que no van estudiar la gramàtica, l'ortografia ni el lèxic de la seua llengua materna, ara per fi llegisquen en valencià.
I, sobretot és un honor, per als autors i autores que defensem la nostra llengua cada dia.
Heus ací el meu homenatge als nostres avis i pares, que aprofiten la llibertat rescatada.


dilluns, 7 de maig de 2018

Gràcies a les lletres.

Gràcies a la litetatura, sóc qui sóc. Una persona agraïda, positiva i satisfeta. El poder de crear una història és una experiència insuperable. En la Fira del Llibre de València he viscut moments excel•lents, no sols com a autora sinó com a lectora també. A pesar que no resulta fàcil vendre, a pesar dels nervis a les presentacions i entrevistes... Visquen les lletres i la llibertat que ens proporcionen.

Col·laboradors