En abril floreix la literatura, en maig eclosionen les lletres i en juny falta temps per a acabar la temporada cultural. Tres mesos molt intensos. Estrés literari.
Amb una agenda farcida d'actes, començaré doblant el dia de Sant Jordi: pel matí firmant en la llibreria Pueblo Lector i per la vesprada presentant el meu nou llibre a Oliva.
Maig tinc totes les setmanes ocupades amb més presentacions, col·loquis, reunions de jurats, visites escolars, fira del llibre, etc.
Ja vorem juny, que també es presenta mogut!
Si voleu saber més, seguiu-me a les xarxes socials.
De tota manera, propose repartir aquest frenesí literari al llarg de l'any. Que hi ha nou mesos més! Omplim el temps de lletres, versos, contes, històries, etc.
Si us sembla bé, feu-m'ho saber. Jo encantada d'acudir allà on em conviden.
He guanyat el II Premi de Novel·la Històrica “Cavall Bernat” d’Oliva amb l’obra Revoltats pel destí.
L’obra es presentarà el dijous 23 d’abril, Dia del Llibre, al Museu Casa Maians d’Oliva (la Safor), en un acte organitzat per Edicions del Sud.
L’editorial assenyala que “Revoltats pel destí" és una novel·la ben documentada, amb una estructura clara, un estil fluid i un tema que sempre ha despertat molt d’interés: el bandolerisme valencià del segle XIX. A més, és de lectura amena, té personatges potents, especialment els femenins. Té un llenguatge senzill i proper.
"Revoltats pel destí", diu l'editorial, és un relat que fusiona la realitat i la ficció amb equilibri i coherència, de tal manera que fa reviure el passat amb a través d’una narració àgil i accessible.
L'editorial indica que és un relat atractiu i que descriu, amb tota classe de detalls, les circumstàncies personals de cada un dels personatges principals.
Així mateix, l'editorial explica que “Revoltats pel destí" està ambientada en la Valldigna de mitjan segle XIX. Conta la història d’una colla de roders que va operar a la zona en temps del regnat d’Isabel II. Tudó, Cataplau, Ferrús, Punyalet i el Bessó formen la quadrilla i tenen atemorida la gent de la Valldigna i dels pobles de la contornada. Són cinc homes sense escrúpols a l’hora de triar les seues víctimes i d’emportar-se el botí. Però la seua gosadia i les ànsies de diners desperten la ira no sols de les autoritats, sinó també dels habitants de la vall.
Lectors i lectores,
A través de les meues obres i publicacions m'haureu arribat a conèixer.
No caldria, doncs, que pujara altre post per a fer-vos saber que estic totalment en contra de qualsevol conflicte bèl·lic. Però la situació mundial em provoca molta preocupació i tristesa.
Crec que els problemes poden solucionar-se amb el diàleg. La violència mai es justifica amb més violència. El poder no s'ha alçar sobre cadàvers.
Si rebutgem qualsevol producte que mata (tabac, alcohol o aliments tòxics), per què tolerem la guerra? Totes les persones sabem que la guerra és la maquinària més mortífera que existeix! Però no l'eradiquem.
Sí, la guerra mata. MATA. MATA!
Per si algú encara creu que morir en la guerra dóna honor i glòria, us recomane que llegiu:
"Johnny va agafar el fusell", de Dalton Trumbo.
Veureu que no hi ha res de gloriós en morir destrossat per una bomba en el camp de batalla. O tornar mutilat a casa.
Si preferiu música, escolteu "Born In the USA", de Bruce Springsteen.
La guerra és un engany!
La guerra és el gran invent per a matar innocents amb absoluta impunitat. Vols participar en el joc dels poderosos?
No a la guerra.
L'altre dia em preguntava una amiga: qui i per què va decidir que febrer seria el mes més curt de l'any? No vaig saber donar-li una resposta clara, tot i que intuïa que la raó devia ser astronòmica i que venia d'antic.
Ens posàrem a raonar sobre el tema mentre passejàvem. Haguérem pogut passar una estona pensant en la qüestió. Però, de sobte, ella va traure el mòbil i va buscar la resposta en Internet. Tot clar.
Fi de la conversa? No, vam canviar de tema. Crec que vam parlar de roba i preus.
Hui en dia les converses són així. Breus, canviants, i si dubtem de res, ens salva Internet. Poc importa qui ha posat la informació en la gran xarxa.
Afortunadament, per a combatre la immediatesa i la manca de raonaments, tenim els llibres. No qualssevols. Bons exemplars. Bones lletres que ens facen pensar. Com "Espàrtac", de Howard Fast, totalment recomanable i actual. Conta el declivi d'una civilització que pareixia inamovible i la rebel·lió dels més febles.
Febrer pot ser curt, sí, però molt interessant. Com la vida i la saviesa. Únicament la ignorància és infinita.
L'havien ensenyat a mirar sempre endavant. Però un dia va girar el cap... i li va caure a terra.
Havia decidit no eixir més de casa: el món era inhòspit. Va rodar la clau i va engoliser-la. Quan es va donar la volta, el lladre feia cara d'astorat.
Pressumia de tindre un jardí ple de roses, però mai el visitava per por a clavar-se una espina.
Per fi li havien encarregat una obra! Li pagarien segons les paraules escrites! En llegir el contracte, però, li eixiren les llàgrimes: microrelat de 15 caràcters amb espais inclosos.
Quan tenia 14 anys, vaig guanyar el segon premi literari en un concurs organitzat per l'IES Jaume I I el Just. La meua obra era un relat breu sobre la pau.
En el relat un grup d'individus recorre el món i el veuen totalment despoblat i destruït. Disserten sobre com s'ha arribat a eixe punt. Guerra, mal ús dels recursos naturals, ambició, mandataris ineptes, etc. Estan tristos, desesperats. No hi ha marxa enrere, què faran? Finalment descobreixen que ells mateixos estan morts, que són esperits. Quan ja es disposen a buscar un lloc on ser soterrats, veuen arribar volant un colom blanc amb una branqueta d'olivera al bec.
La professora de literatura em va citar per a felicitar-me i preguntar-me la meua font d'inspiració. Li vaig dir que només veient les notícies i pensant com acabaríem, el relat va ser fàcil de construir. A Maria Jesús li vaig donar llàstima i em recomanar que llegira la biografia de Gandhi. Em fa faltar temps per a fer-li cas, corrent a la biblioteca de l'institut.
40 anys després continue preocupada per la situació mundial i pensant que el pacifisme és la solució. La guerra mai comporta la pau, són paraules antònimes. Conceptes contradictoris.
Llegiu Gandhi i reflexioneu.
