divendres, 23 d’abril de 2021

SANT JORDI: declaració d'amor etern.



Sabíeu que jo celebre Sant Jordi tots els dies? 

La literatura forma part de la meua vida, tant com la família, el treball, les amistats, etc. 

M'alce del llit motivada perquè sé que llegiré, és la meua il·lusió, saber que en qualsevol moment obriré un llibre i em  deixaré portar per la seua història. 

No m'imagine la vida sense els llibres. De menuda els devorava, no hi havia prou matèria per a mi.  Les coses han canviat, evidentment, tinc més obligacions i menys hores per a llegir. Tanmateix continue descrivint-me com una lectora compulsiva. 

Llibreries i biblioteques són paradisos per a mi. Les preferisc mil vegades a altres botigues o establiments.

Si algú m'ha de fer un regal, ja sap que la millor opció és un llibre. "Abans que un perfum, una joia, un ramell de flors o una camisa, regaleu-me llibres", dic a qui tinc més confiança.

Soc qui soc gràcies a la literatura. La meua existència haguera sigut totalment diferent si no haguera descobert el plaer de la lectura i de l'escriptura. Totes necessitem sentir-nos especials i estar a gust amb nosaltres mateixes. A mi, les lletres em proporcionen la sensació de singularitat o d'identitat. 

Ho dic clarament: per a mi, un llibre és un talismà, un objecte de culte i d'estima.

"Paper i tinta,

blanc i negre.

Combinació alegre,

de qui estima

les lletres escrites"

(meu)


  


 


diumenge, 14 de març de 2021

Sordera col•lectiva (malson)

Sempre ho havia temut, tenia malsons i aquella escena terrorífica es repetia sovint. Quan es despertava, però, es posava a cridar d'alegria. Fins que un dia aquells crits sonaren buits. No estava muda, sinó que els demés s'havien quedat sords. Ja no tornaria a recitar poemes, cantar cançons ni relatar històries. La paraula no li serviria de res en una societat sorda. I va emmudir per fi.



dissabte, 13 de febrer de 2021

MANUAL DE RESISTÈNCIA II



 - Mare, encara no m'has dictat el manual de resistència.

- Escriu primer què has aquests últims dies.

- De debò ho vols saber? És prou avorrit. No he eixit de festa ni he quedat amb les amigues. Quan isc de casa és per fer un passeig o comprar material d'estudi. Sempre amb mascareta i netejant-me les mans...

- Escriu-ho igualment. Després ho llegiré...

- Tu també estàs avorrida?

- No, vull aprendre de tu!

dijous, 4 de febrer de 2021

Manual de resistència

 


-Mare, tinc por.

- Per què, filla meua?

- He llegit que estem en guerra!

- I ho estem, filla, contra un enemic terrible.

- Però jo no veig soldats ni armes pels carrers. 

- Això no és el pitjor, bonica. Veus l'enemic?

-No!

- Efectivament, en aquesta guerra sols veiem les víctimes.

- Això tampoc és cert. Diuen que hi ha milions de víctimes, però moltes persones no s'ho creuen. Són xifres, diuen.

- Darrere les xifres hi ha noms i històries tràgiques. Vols conéixer-les totes? No tindries temps ni ànims.

- I què fem, mare? És una guerra tan estranya!

- Creure i resistir, filla.

- No sé com resistir. Pensava que el temps de les guerres havia acabat. Hi ha cap manual que m'ho explique?

- Hauràs d'escriure el teu propi manual, preciosa. 

- M'ajudaràs, mare?

- Sí, pren nota...



divendres, 15 de gener de 2021

Una escriptora sempre escriu


Moltes persones em pregunten per què ja no escric. Doncs bé, he d'aclarir una cosa important: jo continue escrivint,  no he parat de fer-ho. 

És per això que tinc quatre obres acabades i inèdites: 

- Dibuixa'm el cos (novel·la per a públic adult)

- Granotes a l'assalt (novel·la infantil)

- En quin món vius (novel·la infantil)

- No em crideu! (novel·la juvenil)

A més a més, l'any passat vaig col·laborar en dos llibres de relats (juntament amb altres autors i autores) i vaig publicar un conte al llibre de festes del meu poble (a pesar que les festes no se celebraren). 

Com veieu, sóc tan prolífica com quan vaig començar. I què ha passat, doncs? Per què no podeu veure les novel·les que he creat durant els anys 2019-2020? Ha passat una pandèmia. El món sencer està trasbalsat i desbaratat, la literatura també. 

Sóc escriptora, no editora, per això no entraré en detalls que desconec. Cadascú fa el que sap. Però està clar que les empreses editorials han hagut de retallar el volum de llibres publicats. És molt  comprensible.

En qualsevol cas, que us quede clar que una escriptora sempre escriu, sempre té una obra entre mans o al cap. De fet, ja estic treballant en la pròxima: una novel·la històrica.

Tingueu present que no m'he rendit a les circumstàncies adverses, que espere amb paciència el moment que les meues criatures eixiran a la llum de les llibreries i biblioteques.

Força i salut, estimat públic!



dimecres, 30 de desembre de 2020

Cap altre any!

Cap altre any com 2020, eixe serà el meu únic desig quan sonen les dotze campanades. I si no sonen, també.

Cap altre com 2020, l'any que hem extraviat els somriures rere les mascaretes.

Cap altre com 2020, quan han marxat tantes vides estimades.

Cap altre any com 2020, quan la pobresa ha augmentat escandalosament al món.

Cap altre, maleït 2020, quan jo he perdut la fe en la humanitat. Perquè, malgrat haver persones bones i honestes que se sacrifiquen desinteressadament, he descobert que n'hi ha moltes més que viuen de forma egoista i irresponsable.

Cap altre com 2020, quan he contemplat la bogeria en forma de mentides, afirmacions superbes, negacions absurdes i divisions criminals.

Brindem no per un any nou, sinó per una nova època. Que siga una època benigna, acollidora i llarga, que desapareguen les coses dolentes de l'anterior. 

I que recuperem l'esperança en una humanitat més responsable amb les persones i el medi ambient. 

Per vosaltres, lectors i lectores que repasseu fulls i no pantalles. 

Per la literatura, que sempre serà segura.




dilluns, 21 de desembre de 2020

El meu conte de Nadal

Amagada al bosc hi havia una cabana de pedra amb la teulada roja, un fumeral i dues finestres ovalades. La porta mai romania tancada del tot, un badallet convidava a entrar sense haver de cridar. Dintre de la cabana cremava un foc acollidor i una dona escrivia cartes per encàrrec. Ningú sabia la seua edat, devia ser tan vella com el bosc. Aquelles persones que desitjaven enviar lletres d'ànim, amor, alegria... eren ateses ràpidament per l'escriptora. Qui les transportava? Tothom ho ignorava, però les cartes sempre arribaven a les destinatàries fóra l'estació de l'any que fóra, no importava si era festa o no, si nevava, plovia, feia vent o sol.  L'escriptora, però, no era cap maga: a l'hora de dormir, descansava; quan tenia fam, preparava la taula. Per això treballava tant bé,  mentre notava brollar una  font de lletres al seu cor.  L'any 2020 va haver d'escriure molt, perquè hi havia moltes persones necessitades de consol i ànim. En la darrera que havia enviat, deia el següent: 
"Estimada amiga,
Deixa de sofrir. El temps és el nostre aliat, cada segon que passa, estem més a prop. Ja note el teu alé sobre la meua pell. Serà l'esperança? Recorda que hem passat moments pitjors, sols que els hem oblidat. El sacrifici farà més bonic el nostre retrobament..."
La carta era molt més llarga, i no et repetiré totes les paraules. Solament et  desitge que quan t'arribe, el teu cor salte de goig i recordes l'esforç dels escriptors i escriptores que aquest any t'han alegrat els dies.






 


Col·laboradors