divendres, 2 de setembre de 2016

No podràs dormir...

Qui et lleva el son? Per què no vols que arribe la nit? Quan apagues el llum, quins fantasmes t'envolten? Sabina en té molts, de temors i fantasmes. De què tracten els seus somnis? Visions, premonicions, passat o futur? Eixa xiqueta desconeguda que la visita cada nit, eixes persones que l'acompanyen i que li parlen en altre idioma, eixos llocs que mai no ha visitat i que li resulten tan familiars... Sinistra i inquitant, la foscor cau cada nit per a confondre-la. De res li valen la protecció asfixiant dels seus pares i l'amistat de les xiques més populars de l'institut.

dimarts, 26 de juliol de 2016

AMOR DE LLIBRE

Carme havia arribat de bon matí i havia plantat la seua ombrel·la a primera fila, a pocs centímetres de la voreta del mar. Solament hi havia uns quants jubilats al seu voltant, que la miraren com si fóra una atracció de circ. Portava un barret i un vesit d'estil eivissenc, que va traure's immediatament. El bikini de color roig contrastava amb la pal·lidesa de la seua pell. Els jubilats estaven més morens que ella.
Va escampar la tovallola sobre l'arena, va seure i va buscar dintre de la bossa. Per fi va traure un llibre i es va posar a llegir-lo amb avidesa. Quan es va cansar d'estar asseguda, va tombar-se cómodament.
Les hores van escolar-se, la platja va anar omplint-se fins que no cabia ni una persona més. En alçar el cap, va sorprendre's de la gentada.
- T'importa fer-me un lloc al teu costat? - va preguntar-li un xicot.
Carme va quedar-se realment sorpresa: què s'havia cregut aquell cretí? Haver vingut a les huit del matí com ella!
- No t'emprenyes, com veus sóc prim i necessite poc espai. També porte un llibre i m'agrada llegir mentre escolte el soroll de les ones.
Cada vegada més al·lucinada, va adonar-se que el llibre que portava el xic era el mateix que estava llegint ella!
- D'acord, però solament et quedaràs una estona.
El xic va traure's la samarreta i va deixar-se caure sobre un cantó de la tovallola.
- Gràcies, em dic Josep. I tu?
- Jo no.
Es posaren a llegir en silenci. Al cap d'una estona, Carme va sentir una calor sufocant i va irritar-se. La culpa era del lector que  seia tan a prop, per molt prim que estiguera.
- Vaig a banyar-me. Sàpigues que dintre de la bossa no trobaràs res més que una ampolla d'aigua i un entrepà.
Josep va mirar-la sorprés.
- De debò creus que vull furtar-te el que portes a la bossa?
Carme va observar que ell també tenia la pell pàl·lida i que portava un banyador hawaià fins els genolls.
- Bé... jo no et conec de res - va dir Carme.
- Mira, nadarem els dos junts i així no tindré oportunitat de tafanejar-te la bossa.
- No cal.
- Que sí!
- D'acord, d'acord...
Dintre de la'igua s'estava de meravella. Carme no nadava bé i es va limitar a surar entre les ones. Ell va fer unes braçades al seu voltant com un tauró.
- Me'n torne a llegir - va anunciar Carme.
- Anem.
Realment aquell xicot era un plom. Però ja no sabia com defer-se d'ell sense cridar l'atenció.Carme va traure l'ampolla d'aigua i l'entrepà, que era de truita. Ell se la va quedar mirant sense parlar.
- Què passa? Tens fam? - va preguntar Carme.
- Una mica.
- I per què no t'has portat res per a menjar?
- Vinc directament del treball, sóc cambrer d'un xiringuito  i no he passat per casa. M'abellia llegir i ací estic.
- Sempre portes el llibre amb tu? Fins i tot al treball?
- Sempre.
- Igual que jo.
Carme li va oferir mig entrepà i començaren a xerrar, sobretot de literatura. Resulta que compartien el gust per les novel·les fantàstiques i els autors i autores que les escrivien. Particularment el llibre estaven llegint els encantava.
- Me n'he d'anar - va anunciar ell de sobte.
- Demà vindràs? - va preguntar Carme amb timidesa.
- Sí.
Van continuar vegent-se i llegint junts. El darrer dia d'agost ell la va besar i li va prometre que la visitaria a València. Però en realitat  mai no ho va fer.
A Carme no li va estranyar: havia sigut un amor de llibre.




divendres, 15 de juliol de 2016

Homenatge literari a les víctimes de Niça

Per cada bala, una paraula. Per cada mort, un llibre... o dos o tres. Però llibres que parlen de llibertat, no llibres que parlen de pecats i càstigs.
Perrault, Moliere, Balzac, Zola, Verne, Victor Hugo, Alexadre Dumas pare i fill, Rousseau, Baudelaire, Sartre, Descartes, George Sand, Albert Camus, Gustave Flaubert, Proust, Rimbaud, Simone de Beauvoir, Marguerite Yourcenar,Guy de Maupassant, Marguerite Duras, Cocteau, Antoine de Saint-Exupery, Stendhal, Michel Butor, Alain Robbe-Grillert, Patrick Modiano, Agnès Desarthe, Paul Valery, Mallarmé, Patrick Besson, François Nourissier, Patrick Rambaud, Michel Tournier, Atiq Rahimi, Pierre Bottero, Henriette Bichonier, Aziz Begag, Pierre Lemaitre, Phillipe Delerme, Le Clézio, Claude Lévi-Strauss, Jacqueline de Romilly, Fernand Braudel, Gaston Bachelard, Jacques Le Goff, Frederic Beigbeder, Katherine Pancol, Muriel Barbery, etc...
Autors i autores francesos que han fet feliços a milers i milions de persones de totes les nacionalitats, entre elles jo mateixa.
Per cada mort, una paraula. Que França s'òmpliga de paraules boniques, fluïdes, reals i fantàstiques.
Visca el diàleg fet de paraules intel.ligents. Que un allau de llibres acabe amb el terror dels intolerants.
Per cada llàgrima, un lletra escrita amb llibertat.
Amics francesos, teniu el meu condol.


dilluns, 4 de juliol de 2016

A l'estiu, llegiu...

Per a començar bé les vacances, GUARDA'T DEL VENT DEL DESERT amb Kíria, Guerau, Mahriel i la resta de personatges de la meua novel.la. Et promet que no dormiràs la migdiada.

dimecres, 1 de juny de 2016

Tinc un somni

Tinc un somni, va dir Martin Luther King en agost de 1963.
https://youtu.be/3vDWWy4CMhE
Va ser un somni d'esperança que el va portar a la victòria fins i tot després de ser assassinat. "ARA ÉS EL MOMENT", va repetir.
Els somnis són importants. Els d'una xica anomenada Sabina també ho són. Però, a més a més, són inquietants i amaguen un secret.
Prompte tindreu ocasió de comprovar-ho a les llibreries.

dimecres, 25 de maig de 2016

Visita a l'IES Consuelo Aranda d'Alberic


El dia 19 de maig vaig fer una visita als alumnes de 3er d'ESO de l'institut d'Alberic. Quin goig! Per descomptat que mestres i alumnes foren molt amables amb mi i que vaig disfrutar com una xiqueta. Xarràrem, recitàrem poesia, férem teatre i a punt estiguérem també  de cuinar. Els vaig passar dues receptes: el sorbet de mandarina (d'origen musulmà) i l'espencat ( d'origen sefardí). I és que el meu llibre EL DESENLLAÇ és un cant a la tolerància, el respecte i l'esperança d'un món millor. Un món on totes les cultures i races s'agermanen. Ara més que mai us recomane la seua lectura.

Col·laboradors