dissabte, 14 de novembre de 2020

Literatura de pandèmia


 Si les obres busquen perllongar-se en el temps... Hauríem d'escriure històries adaptades a la nova realitat? O, com que açò passarà, no cal fer-ho? 

De moment s'han escrit poques obres ambientades en el temps de la pandèmia. Tanmateix, estem vivint un moment històric!

Gran dilema per a autors i autores. Jo sí que he escrit una novel•la infantil que transcorreix en l'actualitat, amb personatges que porten mascaretes, guarden distància i es posen higrogel. De moment, però, cap editorial l'ha publicada. 

Perquè les editorials també busquen la continuitat en el temps. Comprenc que publicar un llibre suposa una inversió i que recuperar-la costa anys i no mesos.

Però siguem realistes, vivim una pandèmia i no sabem quan acabarà. Mentrimentres, la vida continua: estimem, odiem, juguem, ballem, parlem, somiem, callem... Els rellotges no s'han aturat! Podríem inventar o contar mil històries de gèneres diferents adaptades al nou ambient que es respira.

El que escrivim durant aquesta situació insòlita, si té qualitat, perdurarà. No podem tancar els ulls ni les lletres al que passa al nostre voltant. 

Ens ha tocat conviure amb un virus, adaptem la literatura i fem història.



divendres, 30 d’octubre de 2020

Tots Sants de 2020, no Halloween.

 No és que als morts els importe molt l'any que estem. Les ànimes no reconeixen el pas del temps, són eternes. Però Tots Sants de l'any 2020 serà molt especial per a vius i difunts. Quan anem a posar les flors i visitar els nostres ancestres, agafarem torn com si acúdirem a una botiga. Marxarem de pressa pels corredors, sense comentar les novetats dels nínxols ni admirar ornaments. Farem una ullada únicament a les làpides dels qui ens resulten més estimats o odiats. Eixirem per la porta de darrere... i fi de la visita. 

I els de l'altra banda? Ens veuran desfilar sense entendre res. Ens cridaran amb veu sorda. Estiraran les seues mans incorpòries. "Ei, què feu? Hui és el nostre dia!", diran. 

O tal volta ja coneixen eixe virus microscòpic que els ha enviat una bona colla d'ànimes noves. Centenars, milers d'arreu del món...

Siga com siga, Tots Sants és la festa dels morts i de les mortes. Recordeu-los.

divendres, 9 d’octubre de 2020

Princesa o tomaca?


Recorde les meues primeres lectures amb una estima especial: els contes de Grim, Perrault, Andersen... Cap d'ells, però, estaven protagonitzats per una tomaca o un encisam. Eren una desfilada de princeses delicades, reines malvades,  reis cobdiciosos, cavallers, guerrers, músics, pastores, etc. Era tan fàcil posar-te en la seua pell!
Per no dir mentides, també hi apareixien animals, com ara dracs, gripaus, ànecs o llops. L'única verdura coneguda era el pèsol que li van ficar a una dama sota un muntó de matalassos.
Qui m'havia de dir que algun dia jo escriuria un conte on les protagonistes foren verdures, hortalisses i fruites? A més a més, un conte amb aventures i sentiments. Certament, sempre ha existit la figura literària de la personificació. Les faules l'han aprofitat de forma exemplar. Però sobretot amb animals, més que amb vegetals.
Els contes i les novel•les infantils no són faules. Es tracta d'un gènere amb identitat pròpia i molt important, a pesar del que diguen algunes persones (poc i mal informades).
L'acceptació de Maca la tomaca i Ciset l'encisam per part dels  xiquets i les xiquetes ha sigut total. Perquè quan es tracta de divertir-se, tothom pot posar-se en la pell d'una verdura o una fruita. Tant senzill com identificar-te amb una princesa.



dissabte, 19 de setembre de 2020

Rialles literàries


Les darreres obres que he llegit m'han fet reflexionar sobre el sentit de l'humor. Tinc la sensació que s'està perdent en la literatura valenciana. Es confon la seriositat amb el dramatisme. Sembla que com més dramàtic siga un llibre, més consideració tindrà. La qual cosa em porta a recordar "El nom de la rosa", d'Umberto Eco. La discussió entre els protagonistes sobre la conveniència de l'humor i els crims al voltant d'un llibre estranyament perillós. L'humor també pot ser un arma. 

Ara com ara hi ha moltes persones que voldrien veure'ns tristes i amargades. Per això de tant en tant (per no dir a sovint) és bo riure's. Per desmuntar l'estratègia global.

Si no arranques una rialla al públic, al menys trau-li un somriure. No passa res! Una obra deixa de ser seriosa si conté humor? Estic conveçuda que no. Deixa de merèixer un premi?  Crec que no. Li plouran crítiques? Millor! Adobem els nostres llibres amb un toc d'humor, és hora de riure's amb els altres. Sobretot quan vivim un temps complicat. Si caiguem de cul, almenys ens haurem divertit.


dimecres, 2 de setembre de 2020

Muses de la pluja


Es va alçar del llit amb una energia inusual, amb un desfici estrany. Va obrir la finestra i va comprovar que el cel estava gris i plovisquejava. Ara ho entenia! Després de la calor dels dies anteriors, l'oratge havia canviat, per fi.

Es va rentar la cara, es va prendre un café amb llet i... va seure davant de l'ordinador. Feia setmanes que no escrivia res. Va posar els dits sobre el teclat i va sospirar llargament.

Aleshores es va produir aquell misteri que tant la meravellava. Com un xicotet miracle. Els dits començaren a moure's al mateix temps que les gotes de pluja queien contra els vidres de la finestra. Les idees fluïen amb rapidesa.

Prompte havia escrit el.primer capítol de la seua pròxima novel•la. No fallava, les gotes de la pluja eren muses per a ella.

Gràcies, tardor!


dilluns, 27 de juliol de 2020

A les acaballes de juliol

S'acaba un mes de juliol calorós i estrany. Que faça calor no és res de nou, però no haver-me refrescat en cap platja ni piscina sí que ho és.
Maleït virus! Sempre posant-me entre l'espasa i la paret! D'una banda, les ganes de fer el que em done la gana, ajuntar-me amb familiars i amistats, llançar-me a l'aigua, prendre una cervessa al xiringuito, ballar en una festa... D'altra banda, la necessitat de ser prudent, cuidar-me i cuidar els meus éssers estimats.
Per fortuna, la meua faceta literària no ha conegut ni l'espasa ni la paret. Dues obres he produït. Espere que les llegiu aviat.
Volia descansar i deixar la ment en guaret, però... les idees van i venen. La tercera obra està de camí.
Agost, agost... tu també seràs estrany?


dimarts, 16 de juny de 2020

Fills de la fam amb les víctimes de la Covid-19

Sempre he dit que el meu llibre és un homenatge a les persones supervivents de la guerra i la postguerra civil espanyola. Peró també el considere una denúncia a la injustícia social.
Guerres i injustícies hi ha moltes i de diferents formes. Ara mateix estem eixint d'una guerra contra un enemic traïdor, dels que no es veuen vindre. Parle del coronavirus, com el coneixem col•loquialment.
Fills de la fam està amb totes les víctimes de la Covid-19. Especialment amb les més majors, aquelles que ja van sobreviure a altra guerra.



Col·laboradors