En qui penses quan escrius?

És una pregunta freqüent quan visite escoles i instituts. 

Penses en el públic? En si li agradarà el que escrius?

Insisteixen.

Perquè la joventut és caracteritza per la seua curiositat. Llancen preguntes directes. Algunes em deixen amb la boca oberta.

La veritat és que quan escric pense únicament en els personatges i en el món que he traçat al seu voltant. Així de de màgic és el poder de la creació.

La sensació que tu manes i que tot depén de tu, fa que escapes de la realitat forània. Quan escric, sols existeix una realitat: la que jo he creat.

Resulta un fenomen molt més potent que quan llegisc. Està clar que si m'agrada un llibre, també m'endise en la ficció creada per altre. Però res a veure amb l'escriptura.

Tanmateix, quan acabe el procés i ja tinc la meua obra en mans, sí que pense en el públic. Els agradarà? Gaudiran llegint-lo? Entre l'esperança i el vertigen, desitge que lectors i lectores trien el meu llibre, que circule. Per a eixa missió ha sigut creat.

Els comentaris del públic són el meu premi o  el meu càstig. De normal, em sent premiada. Qualsevol elogi sincer representa un goig.  Si és un suggeriment de millora, prenc nota mental per al següent treball.

Perquè, atenció! En el moment que acabe una obra, en comence altra! Esglaons d'una cadena infinita, tanta com la meua imaginació. 

Així que ja ho sabeu: quan escric no pense en vosaltres de forma intencionada, tal volta sí de forma inconscient. Però queda clar que sou una part molt important en la meua tasca literària.

Adeu al mes de maig

Enguany he tingut un mes de maig increïblement literari. He fet de tot i més. Presentacions, fires, visites a aules, gales, col·loquis, etc. 

Això sí, zero temps de creació. El nou projecte haurà d'esperar-se, però tot arribarà.

Ací us deixe el resum de la marató literària en forma de vídeo.

Llengua: David contra Goliat

La literatura en valencià pot resultar un repte, una lluita. Pero no importa qui eres: David o Goliat. Tot és massa relatiu! Únicament importen la voluntat i l'actitud. Perquè estàs tu i està el món. Està la teua llengua materna i la de l'Estat. Pots rendir-te, clar que sí. Però no és ni serà mai la solució. Així que continuem avant amb un somriure amorós. Perquè som poble i tenim identitat.

Fira del llibre de València 2026

Com cada any des d'en fa més de vint, estaré a la Fira del llibre de València, al Jardí de Vivers. Divendres dia 1 per la vesprada i dissabte dia 2 pel matí. Amb l'editorial Lletra Impresa un dia, amb la llibreria Pueblo Lector l'altre. Dos llibres: 

Era foraster, i em vau acollir 

Revoltats pel destí 

Sent molta alegria de tornar a la Fira, encara que siga un repte. Perquè es tracta d'un event multitudinari, tant per la gent que acudeix, com per la quantitat de llibres que s'ofereixen. Programació i contraprogramació. Centenars d'actes i activitats.

Però la il·lusió es manté intacta.

Primavera literària.

En abril floreix la literatura, en maig eclosionen les lletres i en juny falta temps per a acabar la temporada cultural. Tres mesos molt intensos. Estrés literari.

Amb una agenda farcida d'actes, començaré doblant el dia de Sant Jordi: pel matí firmant en la llibreria Pueblo Lector i per la vesprada presentant el meu nou llibre a Oliva.

Maig tinc totes les setmanes ocupades amb més presentacions, col·loquis, reunions de jurats, visites escolars, fira del llibre, etc.

Ja vorem juny, que també es presenta mogut!

Si voleu saber més, seguiu-me a les xarxes socials.

De tota manera, propose repartir aquest frenesí literari al llarg de l'any. Que hi ha nou mesos més! Omplim el temps de lletres, versos, contes, històries, etc. 

Si us sembla bé, feu-m'ho saber. Jo encantada d'acudir allà on em conviden.

Guanyadora i van huit

He guanyat el II Premi de Novel·la Històrica “Cavall Bernat” d’Oliva amb l’obra Revoltats pel destí.

L’obra es presentarà el dijous 23 d’abril, Dia del Llibre, al Museu Casa Maians d’Oliva (la Safor), en un acte organitzat per Edicions del Sud.

L’editorial assenyala que “Revoltats pel destí" és una novel·la ben documentada, amb una estructura clara, un estil fluid i un tema que sempre ha despertat molt d’interés: el bandolerisme valencià del segle XIX. A més, és de lectura amena, té personatges potents, especialment els femenins. Té un llenguatge senzill i proper.

"Revoltats pel destí", diu l'editorial, és un relat que fusiona la realitat i la ficció amb equilibri i coherència, de tal manera que fa reviure el passat amb a través d’una narració àgil i accessible.

L'editorial indica que és un relat atractiu i que descriu, amb tota classe de detalls, les circumstàncies personals de cada un dels personatges principals.

Així mateix, l'editorial explica que “Revoltats pel destí" està ambientada en la Valldigna de mitjan segle XIX. Conta la història d’una colla de roders que va operar a la zona en temps del regnat d’Isabel II. Tudó, Cataplau, Ferrús, Punyalet i el Bessó formen la quadrilla i tenen atemorida la gent de la Valldigna i dels pobles de la contornada. Són cinc homes sense escrúpols a l’hora de triar les seues víctimes i d’emportar-se el botí. Però la seua gosadia i les ànsies de diners desperten la ira no sols de les autoritats, sinó també dels habitants de la vall. 

La guerra mata

Lectors i lectores,

A través de les meues obres i publicacions m'haureu arribat a conèixer. 

No caldria, doncs, que pujara altre post per a fer-vos saber que estic totalment en contra de qualsevol conflicte bèl·lic.  Però la situació mundial em provoca molta preocupació i tristesa. 

Crec que els problemes poden solucionar-se amb el diàleg. La violència mai es justifica amb més violència. El poder no s'ha alçar sobre cadàvers.

Si rebutgem qualsevol producte que mata (tabac, alcohol o aliments tòxics), per què tolerem la guerra? Totes les persones sabem que la guerra és la maquinària més mortífera que existeix! Però no l'eradiquem.

Sí, la guerra mata. MATA. MATA!

Per si algú encara creu que morir en la guerra dóna honor i glòria, us recomane que llegiu: 

"Johnny va agafar el fusell", de Dalton Trumbo.

Veureu que no hi ha res de gloriós en morir destrossat per una bomba en el camp de batalla. O tornar mutilat a casa. 

Si preferiu música, escolteu "Born In the USA", de Bruce Springsteen.

La guerra és un engany!

La guerra és el gran invent per a matar innocents amb absoluta impunitat. Vols participar en el joc dels poderosos?

                            No a la guerra.