L'altre dia em preguntava una amiga: qui i per què va decidir que febrer seria el mes més curt de l'any? No vaig saber donar-li una resposta clara, tot i que intuïa que la raó devia ser astronòmica i que venia d'antic.
Ens posàrem a raonar sobre el tema mentre passejàvem. Haguérem pogut passar una estona pensant en la qüestió. Però, de sobte, ella va traure el mòbil i va buscar la resposta en Internet. Tot clar.
Fi de la conversa? No, vam canviar de tema. Crec que vam parlar de roba i preus.
Hui en dia les converses són així. Breus, canviants, i si dubtem de res, ens salva Internet. Poc importa qui ha posat la informació en la gran xarxa.
Afortunadament, per a combatre la immediatesa i la manca de raonaments, tenim els llibres. No qualssevols. Bons exemplars. Bones lletres que ens facen pensar. Com "Espàrtac", de Howard Fast, totalment recomanable i actual. Conta el declivi d'una civilització que pareixia inamovible i la rebel·lió dels més febles.
Febrer pot ser curt, sí, però molt interessant. Com la vida i la saviesa. Únicament la ignorància és infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada