Recorde les meues primeres lectures amb una estima especial: els contes de Grim, Perrault, Andersen... Cap d'ells, però, estaven protagonitzats per una tomaca o un encisam. Eren una desfilada de princeses delicades, reines malvades, reis cobdiciosos, cavallers, guerrers, músics, pastores, etc. Era tan fàcil posar-te en la seua pell!
Per no dir mentides, també hi apareixien animals, com ara dracs, gripaus, ànecs o llops. L'única verdura coneguda era el pèsol que li van ficar a una dama sota un muntó de matalassos.
Qui m'havia de dir que algun dia jo escriuria un conte on les protagonistes foren verdures, hortalisses i fruites? A més a més, un conte amb aventures i sentiments. Certament, sempre ha existit la figura literària de la personificació. Les faules l'han aprofitat de forma exemplar. Però sobretot amb animals, més que amb vegetals.
Els contes i les novel•les infantils no són faules. Es tracta d'un gènere amb identitat pròpia i molt important, a pesar del que diguen algunes persones (poc i mal informades).
L'acceptació de Maca la tomaca i Ciset l'encisam per part dels xiquets i les xiquetes ha sigut total. Perquè quan es tracta de divertir-se, tothom pot posar-se en la pell d'una verdura o una fruita. Tant senzill com identificar-te amb una princesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada