Injustícia (primer microrrelat del meu confinament)

Era una dona raonable, que escoltava les opinions de tothom, que es considerava empàtica i equilibrada. Però aquella situació la va desbordar. Un sentiment nou la va envair, la vista se li va enterbolir, l'aire es va negar a arribar-li als pulmons... i va cridar. El crit més fort que la gent havia oït mai. Es va escampar com una ona terrible, va trencar cristalls, va bolcar cotxes i va tombar arbres. El sentiment era ràbia. La situació es deia injustícia. El rebombori la va portar a la presó, després de ser jutjada per desordre públic. La Justícia no va tindre en compte que ella havia sigut testimoni i part d'una situació injusta.  "Jo era raonable i equilibrada", repetia a qui es topava pels passadissos. I ningú s'ho creia.