Sense imaginació (segon microrrelat des del confinament)

En casa no hi havia espills. Quan preguntava als pares per què, li responien de forma vaga. Així que s'hi va acostumar. Va aprendre a rentar-se, a pentinar-se i a vestir-se sense espills. Els pares li compraven la roba i tot allò que necessitava. Ells viatjaven en cotxe fins a la ciutat  per a proveir-se, perquè vivien en un xalet aïllat en la muntanya. "Queda't en casa, tornem de seguida", li deien. I  obeïa perquè les revoltes de la carretera li produïen mareig des que era una criatura. Estudiava en casa, es connectava a internet, jugava al jardí... No s'avorria i no trobava a faltar ningú ni res. Tampoc els espills. Però una vegada el venedor extraviat d'un comerç on-line  li va deixar un paquet que no havia demanat. Els seus pares no estaven en casa. Va obrir el paquet i... era allò un espill, segons explicava la capsa? Sí, devia ser-ho! Va traure -lo i s'hi va buscar en la superfície llisa i brillant. Horror, no s'hi veia, no apareixia reflectida cap imatge! Significava això que no existia? S'havia imaginat la seua vida? Però si no existia... tampoc tenia imaginació! Allò sí que era terrible.