Quan era molt menuda solament tenia 10 llibres en casa. Dos me'ls van regalar en fer la comunió, eren reculls de contes de Grimm i Perrault. Altres dos li'ls havien regalat a la meua germana major, un d'ells era "Corazón". La resta foren regals d'aniversari. 10 llibres que quasi em vaig aprende de memòria, de tantes vegades com me'ls vaig llegir. Hi havia un de Louise May Alcott que m'encantava. Recorde també un que contava la vida de Santa Joana d'Arc... Els meus pares no eren lectors ni tenien temps per a seure a fullejar llibres. Per a ells allò era un luxe fora del seu abast.
Les meues amigues tampoc tenien grans biblioteques, excepte una, que diposava de tota la col•lecció de Jule Verne!
Unes i altres intercanviàvem aquells tresors tan escassos, era com un tràfic de lletres.
Cap als onze anys vaig començar a sovintejar la Biblioteca Municipal. Em va paréixer que havia descobert el paradís terrenal. Hores i hores buscant i tafanejant títols, autors i autores, temes... quina meravella!
Però en casa continuàvem amb 10 o 12 llibres. Sempre seran el record d'una xiqueta que somiava posseir-ne tants que no poguera ni comptar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada