-Mare, tinc por.
- Per què, filla meua?
- He llegit que estem en guerra!
- I ho estem, filla, contra un enemic terrible.
- Però jo no veig soldats ni armes pels carrers.
- Això no és el pitjor, bonica. Veus l'enemic?
-No!
- Efectivament, en aquesta guerra sols veiem les víctimes.
- Això tampoc és cert. Diuen que hi ha milions de víctimes, però moltes persones no s'ho creuen. Són xifres, diuen.
- Darrere les xifres hi ha noms i històries tràgiques. Vols conéixer-les totes? No tindries temps ni ànims.
- I què fem, mare? És una guerra tan estranya!
- Creure i resistir, filla.
- No sé com resistir. Pensava que el temps de les guerres havia acabat. Hi ha cap manual que m'ho explique?
- Hauràs d'escriure el teu propi manual, preciosa.
- M'ajudaràs, mare?
- Sí, pren nota...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada