Després d'haver-se quedat viuda, va comprendre que havia de canviar la seua manera de pensar.
El món ja no era aquella existència plàcida que havia conegut. No era aquell continu pas de casella en casella, com un immens parxís. La vida, la gent... tot era diferent. Ho havia sigut abans, però no se n'havia adonat. Per fi havia obert els ulls!
Als 89 anys, va vendre la casa familiar, els terrenys, fins i tot el cotxe. Els fills li deien que estava boja i van deixar de visitar-la.
Però no els va fer cas, només va atendre el seu instint i es va traslladar a una cabana de la costa sud de Vietnam.
Allí viuria el seu últim estiu, i tan sols el destí sabia quant duraria. Igual podia ser un mes que 10 anys.
De qualsevol manera, seria l'estiu més llarg i càlid de la seua vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada