Quan li van regalar un rellotge, va pensar que mai l'usaria. Al cap i a la fi, podia consultar l'hora en el mòbil... Però per no disgustar la iaia, se'l va ficar a la monyica esquerra.
Pràcticament ni el mirava, era un complement inútil, com una polsera sense cap valor. Fins que un matí se li va ocórrer jugar amb els botons i va avançar la data. En eixir de la cambra, es va adonar que alguna cosa havia canviat...
Tothom dormia i era hora d'anar a l'institut o a treballar.
- Ei, alceu-vos que fem tard!
Son pare va dir-li que callara, que era diumenge i que volien descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada