diumenge, 14 de març del 2021

Sordera col•lectiva (malson)

Sempre ho havia temut, tenia malsons i aquella escena terrorífica es repetia sovint. Quan es despertava, però, es posava a cridar d'alegria. Fins que un dia aquells crits sonaren buits. No estava muda, sinó que els demés s'havien quedat sords. Ja no tornaria a recitar poemes, cantar cançons ni relatar històries. La paraula no li serviria de res en una societat sorda. I va emmudir per fi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors