Pensava que aquelles persones que negaven rotundament que llegir fóra plaenter, estaven equivocades. Creia que, en realitat, encara no havien trobat el llibre que els haguera despertat el gust per la lectura...
Però resulta que hi havia un factor que jo desconeixia: la DISLÈXIA.
La dislèxia comporta dificultats a l'hora d'identificar les lletres i paraules escrites, de comprendre els textos i, en resum, de gaudir de la lectura. Les persones amb dislèxia inverteixen tant d'esforç desxifrant lletres i paraules, s'esgoten tant en eixe procés, que no els arriba el missatge del text. Encara que siga una història meravellosa, plena d'aventures, de sentiments, etc.
La dislèxia afecta al 10% de la població, o siga 700 milions de persones en el món. No es tracta de cap malaltia ni discapacitat. Les persones dilèctiques són tan intel·ligents o més que els demés. Però el seu cervell funciona de forma diferent a l'hora de llegir i escriure.
Si a aquestes persones no se'ls proporciona facilitats i material adaptat, consideraran que la lectura és un sofriment i l'abandonaran, amb totes les conseqüències que açò suposa.
Tenim un problema gran: ara com ara, el sistema educatiu es basa en escriure, comprende i llegir. Tot l'alumnat al mateix ritme. Sense tindre en compte els individus amb necessitats diferents.
Però exigir a una persona dislèctica el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar-la al fracàs escolar.
Dit açò, faig una crida a les autoritats perquè hi posen un remei legal que no deixe al lliure albir del professorat aplicar o no les mesures d'adaptació.
I mentre aquesta norma de caràcter obligatori no existisca, pregue al professorat que reflexione sobre una veritat moral: tothom te dret a l'educació i a gaudir de la lectura.
Una mirada molt encertada!
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina