Heus ací un extracte del meu discurs, que vaig pronunciar amb tanta emoció, que no m'eixia la veu. Per primer cop en la meua vida, creiua que no acabaria de pronunciar unes paraules que havia assatjat en casa moltes vegades.
"Accepte
aquesta distinció des de la humilitat, des de la certesa de ser
una més d’aquest poble. Ni més important ni més gran que la
resta de simateres i simaters. Però sí una persona afortunada... Certament
vaig tindre la fortuna d’enamorar-me de la literatura de
ben menuda, ací en Simat. Em vaig enamorar de les lletres i de la meua llengua...No
solament m’agrada llegir, sinó crear i escriure històries.
És
per això que ara mateix estic ací, per la passió que li pose a
l’escriptura, per la il·lusió que m’embarga cada volta que naix
un dels meus llibres, la voluntat invertida perquè cada obra agrade
al públic. PASSIÓ,
IL·LUSIÓ, VOLUNTAT.
«Ací
em pariren i ací estic», deia el poeta Vicent Andrés
Estellés. Aquest
premi m’emociona particularment per això, perquè me l’ha
concedit l’ajuntament en representació del meu poble...
Sempre
he tingut clar que un premi és un regal. I la vàlua d’un regal no
es mesura en termes econòmics, sinó en sentimentals...
En
fi, no vull cansar-vos amb més paraules, perquè com deia
Hipòcrates:
«La
vida és breu, l’art és llarg, l’oportunitat és fugaç»...
Us
promet que aquest moment el portaré sempre en el cor i en la
memòria. I amb molt d’orgull".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada