M'agrada el mes de setembre, sempre m'ha agradat. De menuda, en acabar-se agost, m'inundava un sentiment de goig i emoció que encara perdura. A pesar que diuen que no hi ha canvi climàtic, els mesos de setembre de la meua infantesa, portaven la frescor i el recolliment. Després dels mesos de calor, vacances i festes, tocava refugiar-te en casa perquè la pluja i el vent t'empenyien cap a dins. Els jocs al carrer es veien substitïts per jocs de taula, lectures, contes dels iaios, etc. I també la preparació de l'entrada a l'escola, que per a mi no suposava cap trauma, sinó tot el contrari. Comprar els llibres i folrar-los (si no heretava els de la meua germana o algun cosí o cosina), reciclar el material o adquirir-ne de nou, traure de l'armari la roba adeqüada... Quanta il·lusió! Aleshores no hi havia Amazon ni compres per internet, solament teníem una llibreria al poble i es feien cues de pares i fills. Els pares comentaven els preus i les criatures ens interessàvem per altres qüestions, com ara la mestra o el mestre que ens haurien adjudicat, l'aula, les noves assignatures, els deures...
Reconec que les coses han canviat molt, però setembre sempre tindrà en encant especial per a mi. Em sent plena d'energia, nous projectes em venen al cap, noves tasques, mil idees que he d'ordenar. I com no, la literatura que corre com un torrent per les meues venes, que em fa bategar el cor, viure amb il·lusió.
I tu, com et sents a setembre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada