dimarts, 22 de maig del 2018

Generacions perdudes

Des de 1939 fins a 1970, al menys dues generacions de persones van veure's privades d'una de les seues llibertats fonamentals: la d'expressió. I, a més, quan parlaven o llegien, havien de fer-ho en una llengua que no era la seua. En les escoles no s'estudiava el valencià, és més, es castigava l'alumnat que gosava usar-lo. Els continguts que aprenien eren pura propaganda de la dictadura franquista que passava pels filtres de la censura política i eclesiàstica. Molts pares optaren per renunciar al valecià a l'hora d'adreçar-se als fills, no sols al carrer, sinó també a casa.
En definitiva, la nostra llengua va passar a ser un idioma proscrit, de gent inculta, de poble...
Per això és un èxit que aquelles generacions perdudes, que no van estudiar la gramàtica, l'ortografia ni el lèxic de la seua llengua materna, ara per fi llegisquen en valencià.
I, sobretot és un honor, per als autors i autores que defensem la nostra llengua cada dia.
Heus ací el meu homenatge als nostres avis i pares, que aprofiten la llibertat rescatada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors