divendres, 14 de setembre de 2012

AVENTURA AL BOSC, de Núria (12 anys)

S’havien perdut, estaven sols al bosc. Marc i Anna es miraren atemorits.
-Per culpa teua – va dir Anna al seu germà – Ja et deia que havíem de seguir l’altra senda.
-Tranquil·la , trobarem el camí de tornada – va contestar Marc.
-Però s’està fent fosc… i alguna cosa es mou per darrere dels esbarzers!
-Vaig a veure què és, no et mogues.
-I si és un ós?
- Ací no hi ha óssos, tal vegada siga un conill o una rabosa.
Marc va cordar-se la jaqueta i va acostar-se sigil·losament al lloc on havia indicat Anna.
- Hola?- va preguntar apartant les branques de l’esbarzer.
-Gugagegui!
Marc i Anna van nirar-se estranyats.
- Qui ha parlat? – va dir Marc
-Gugagegui!
De sobté algú va sortir de l’esbarzer. Marc i Anna s’abraçaren espantats.
-Mira, Anna!-va cridar Marc – És una nena!
Efectivament, es tractava d’una xiqueta pèl-roja abillada amb una falda de fulles d’arbre. Tenia els cabells despentinats i plens de branquillons. Anna va acostar-se-li lentament.
- Qui ets?-va preguntar-li- Tu també t’has perdut?
La xiqueta no va contestar, tan sols se’ls mirava amb uns ulls tan verds com les fulles de la seua falda.
-Sembla que no parla el nostre idioma – va dir Marc.
Aleshores la xiqueta va apropar-se a Marc i va agafar-li una mà. Anna va posar-se a cridar com una boja.
- Calla, Anna, o l’espantaràs!
-Però és una salvatge! No ho veus? Tal vegada siga caníbal i vulga menjar-se’ns.
Marc va riure’s de bona gana.
- Si tan sols tindrà sis o set anys, pobreta!
La xiqueta va tornar a estirar la mà de Marc.
-Crec que vol que la seguim – va dir Anna.
- Doncs anem amb ella.
Els dos germans van caminar darrere d’ella, que cada cop corria més i amb una agilitat pasmosa.
- Espera’ns!- va cridar Marc sense alé.
Llavors la xiqueta va aturar-se i va assenyalar un arbre gegant i secallós sense cap fulla. Va agafar-los de les mans i va conduir-los cap al tronc, que estava buit.
-Marc, no m’agrada açò! – va cridar Anna.
-Calma't, no passa res. .. Es tracta d’un túnel! On voldrà portar-nos?
S'endinsaren pel túnel i de sobte van oir un soroll.
- Pareix el motor d’un cotxe!-va dir Anna.
-Un cotxe dins d’un arbre? – va estranyar-se Marc.
Dues llums potents van encegar-los. Efectivament, eren els fars d’un cotxe que va frenar davant d’ells.
- Què feu ací a aquestes hores? – va preguntar-los el conductor, mentre treia el cap per la finestra.
Marc va girar-se per buscar la nena del bosc i no la va veure. Havia desaparegut!
- Disculpe, senyor. On estem? – va preguntar Anna al conductor.
- A pocs quilòmetres de Rafelgot.
- El nostre poble! – va exclamar Marc.
El conductor va portar-los a casa. Els pares no van creure la història de la xiqueta del bosc. Marc i Anna mai no van tornar-la a veure. Amb el temps arribaren a pensar que ho havien somiat. I vosaltres, què creieu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors