Sempre m'he preguntat per què els homenatges als artistes, en general, es fan al final de les seues carreres. A més, normalment, se'ls acumulen!
L'homenatjat/da, ja en la vellesa, està rebent un guardó cada mes fins el dia que es mor. I, al final, quan no viu, se li fan altres homenatges anuals a títol pòstum.
Millor seria que es reconeguera el seu art de forma espontània i natural durant tota la seua existència, celebrant cada èxit, cada obra.
Recorde que vaig estar entrevistant un escriptor de 87 anys durant un d'aquells homenatges i li vaig preguntar: ¿Què esperes d'aquest acte?". I ell em va contestar de bon humor: " Que s'acabe prompte".
Institucions, un consell: si us agrada un/a artista, digueu-li-ho ja. No cal esperar!
Celebrem la bellesa i l'art cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada