Aquell estiu no aniria a la platja. Havia buscat una caseta en la muntanya a bon preu. Tenia les parets de pedra i el sostre de fusta. Estava lluny de qualsevol altre lloc habitat i així ningú la molestaria. Compraria menjar i aigua de sobres; la seua única companyia serien els llibres que havia triat. Amb aquell equipatge va instal·lar-se en la caseta.
L'experiència va ser tan plaent, com inquietant. Passejava, meditava, llegia molt... i de vegades aconseguia no pensar en ell. D'altres, en canvi, veia la seua cara al jardí o al llac. Fins i tot, va creure escoltar la seua veu trencant el silenci de la nit. Tanmateix, en cap moment es va sentir trista. Allí els records no li causaven dolor.
Després de 21 dies, se li havien acabat les vacances. Però va decidir allargar-les. Al cap i a la fi, n'havia passat 270 sofrint i sense deixar d'acudir al treball.
Que vinguera a buscar-la l'empresari que li repetia que havia de passar full!
Perquè això feia: passar les pàgines dels llibres; i amb cada nou capítol que llegia, l'esperança renaixia.
No estava tan sola com havia cregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada