De tots els oficis relacionats amb l'art, el pitjor és el dels crítics. Dintre de l'art incloc també la literatura, per descomptat.
Des de fa una temporada escric ressenyes de llibres en un diari digital, però les ressenyes no són crítiques. En aquest cas, jo trie els llibres, els llegisc sense pressa ni pressió i explique quines coses bones m'han aportat i perquè els recomane.
En canvi, als "crítics" se'ls imposa una obra i es dediquen a buscar-li tot allò que no els agrada. Casualment, moltes d'eixes persones que fan les crítiques són també autors i autores que cauen en els mateixos errors que critiquen.
Passant per damunt dels jurats de premis, de lectors i lectores de veres, d'editorials de renom i de ressenyes literàries, els "crítics" diuen la seua sobre un pobre llibre indefens i, a continuació, n'agafen un altre per a radiografiar-lo i no gaudir-lo. Supose que cobraran per això.
En fi, jo preferisc llegir ressenyes que no crítiques. I dels meus llibres, no llegisc ni una cosa ni l'altra. Que decidisca el públic, sobretot en directe.
Mala cosa examinar llibres amb ulleres fosques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada