Van admetre-la a la Comunitat. Allò va ser el seu somni fet realitat. Per fi podia expressar-se, comunicar-se, crear... I sempre lloaven el que feia. L'aplaudien i la convidaven a seguir. L'afalagaven amb premis. Aleshores va arribar el Gran Desastre i el món sencer va canviar. Ja no cabia dintre de la Comunitat, van expulsar-la sense comiat ni paraules. Aquells que la lloaven, van oblidar-la i condemnar-la a l'ostracisme. Primerament, va pensar que se'n sortiria amb el seu talent. Però la Comunitat ho era tot. I ella no era ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada