Cada vegada hi ha més autors i autores que opten per
l’autoedició de les seues obres. L’últim
a afegir-se a aquesta possibilitat ha sigut Sico Fons (Tavernes de la
Valldigna, 1963), a qui tinc el gust de conèixer personalment. És per això, que m’he decidit a fer-li una
breu entrevista.
- Quants
llibres has publicat, Sico?
Entre
novel·les, reculls de relats, recopilacions d’articles i poemaris, 18.
-
Quants premis literaris has guanyat?
No m'agrada comptar-los, crec que n'he guanyat uns 10.
- I quants
llibres t’has autoeditat?
“L’home
gris” és el primer i únic.
- Sico, explica’m un poc quin és l’argument de “L’home gris”...
És un relat fet de petits relats que
conta el protagonista, un funcionari d’Hisenda que viu sol i atrapat per la
rutina. Les úniques coses que donen sentit a la buidor de la vida del
protagonista són la literatura i les xarxes socials. A través dels relats
l’home va desgranant la seua realitat i els seus anhels.
- Perquè
has optat per la l’autoedició?
Una
amiga m’ho va comentar com una possibilitat, i vaig decidir provar fortuna.
- Abans
d’aventurar-te en l’autoedició, havies intentat que alguna editorial publicara
aquest llibre?
Sí, els el vaig enviar per e-mail. No
recorde si a dos o tres editorials que coneixia. Totes me’l van rebutjar per
diverses raons. Tot i que he de confessar que ignore si se’l van llegir. Em
vaig quedar amb el dubte.
- Conta’m les avantatges i desavantatges de l’autoedició,
segons la teua experiència.
Una editorial es compromet, almenys en
teoria, a fer-te publicitat, a distribuir el teu llibre i a buscar-te
presentacions. En una autoedició, t’ho has de fer tu tot. Però a canvi d’això,
no has de donar explicacions a ningú i tots els beneficis econòmics t’arriben a
tu directament. Amb quatre presentacions que he fet, ja he recuperat els diners
que he invertit.
- Repetiràs
l’experiència?
No
em molestaria tornar-ho a fer.
- Saps
que molts autors i autores joves s’autoediten? Per què creus que ho fan?
Sí que ho sé. I no sempre tan joves. Quant al motiu, supose que per la mateixa causa que jo. Primer ho deuen haver intentat amb editorials i, en acabant, després d’unes quantes o moltes negatives, han optat per l’autoedició.
- Penses que l’èxit d’una història no deuria passar del
tamís d’una editorial sinó que decidiren directament lectors i lectores?
No sé què dir-te. Això és un tema una
mica complicat, perquè és de veres que la publicitat és un factor molt
important, i que en això, les editorials poden jugar un paper molt important,
però hi ha altres factors com ara, el boca a orella o fins i tot la casualitat,
que poden donar un èxit impensat a una obra. I per descomptat també està la
qualitat o un tema narratiu que enganxe en el moment adient.
- Creus que l’actitud de les editorials ha canviat amb la
pandèmia?
Tampoc t’ho sabria dir amb certesa. Però
sí que és de veres que el confinament o la por que se suposa té la gent a
l’hora d’anar a actes socials i amb públic, ha frenat les ganes de traure a la
llum noves obres; sobretots d’autors novells o no massa coneguts, com és el meu
cas.
- Opines que autors i autores podríem crear una plataforma
per a facilitar l’edició de les nostres obres?
No em sembla una mala idea, ho podríem
contemplar com una alternativa.
Heus ací l’opinió de Sico Fons, una persona tan modesta com
honesta. Al meu parer, ell no és un autor desconegut, sinó que té un gran
bagatge literari i molts anys d’experiència que avalen la seua qualitat. Espere
que el seu darrer llibre siga un èxit, amb la qual cosa vull dir que agrade al
públic (siguen 150 o 3000 ànimes lectores). Perquè això busquem les persones
que escrivim: el gaudi i la satisfacció, no fer-nos rics amb les vendes.
Tal volta ha arribat el moment de plantejar-nos l’autoedició com una oportunitat i no com a la darrera opció, quan ja hem esgotat les altres. Ara bé, quines són les fórmules existents en el mercat per a l’autoedició:
"Algunes editorials s'especialitzen en autoedició, i cobren per imprimir, editar i, fins i tot, posar en circulació les obres. D'altres només imprimeixen; i l'enquadernació, distribució i venda queda a càrrec de l'autor. En d'altres ocasions, el text s'edita directament per llibres electrònics" (Diari Vilaweb)
I, per descomptat, està la fòrmula escollida per Sico Fons i altres autors com Lameuapau, per exemple. És a dir, no acudir a cap d'aquestes "editorials" i fer totes les gestions pel seu compte: maquetació, imprenta, enquadernació, promoció, etc.
Cada fórmula té les seues coses bones i dolentes. És qüestió de valorar, triar i atrevir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada