S'acosten les festes de Nadal, s'acaba l'any.
Qui sap què ens espera els propers mesos. La veritat és que no resulta fàcil concentrar-se amb tant de soroll ambiental, amb tanta inseguretat i amb tanta crispació social. Enguany com mai. Sembla que vivim emprenyades unes persones amb les altres. A l'aguait del que fan mal les veïnes, les conegudes, les autoritats, etcètera.
Qui sap què, qui sap què...
Però realment, ho hem sabut mai? No tenim un bola màgica de vidre que ens informe sobre què passarà demà. No ha existit mai.
Tenim les xarxes socials, però. I ací venen les hores mortes buscant informació que ens calme la set de notícies.
Hi ha qui s'alegra amb les males noves, les cerca a postes. De seguida les envia als seus contactes i la bola es fa gran, cada cop més gran. Quin goig! S'acaba el món!
D'altres busquen un bri d'esperança, un indici, una pista que indique que anirà bé.
I també estan les que, a falta de notícies del seu gust, se les inventa.
Qui sap què, qui sap què...
No serà l'hora de posar-hi fre? I fe també. Va, fem un descans, encara que siga per salut mental.
No sé qui, no sé què, no sé com... I què?
Ignorem moltes coses, però en coneixem altres. Aprenem, doncs, de les experiències passades. No ens cal el soroll ambiental, ni les xarxes de pescar disgustos.
Cacem moments, cacem esperança, cacem lletres i històries. La literatura en va plena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada