Vanitas vanitatum

Fa uns mesos vaig conèixer un autor que es negava a presentar les seues obres a certàmens literaris, deia que no necessitava guanyar un premi per a sentir-se orgullós del seu treball.

Aquelles paraules em van fer recapacitar. Jo havia guanyat set premis i de tots havia gaudit amb alegria.  Durant les entrevistes jo explicava que considerava que eren regals, més que reconeixements del valor dels meus llibres.  

Tanmateix, ara que mire arrere dubte si era simple alegria o era vanitat.

La vanitat es defineix com l'orgull inspirat per un alt concepte del propi valer, amb el desig de ser notat i lloat per la gent.

Res hi ha més buit i pobre que la vanitat. El seu sinònim és arrogància. 

Reflexionar i dubtar comporta temps. Ignore quan arribaré a saber si els set premis rebuts em van provocar vanitat.

Sempre m'he considerat humil i amant dels plaers senzills. Però imagine que com qualsevol persona puc caure en la temptació de voler ser millor que els altres.

Per a consolar-me, pense que fa anys que no guanye un premi i continue escrivint amb il·lusió. Considere que el meu darrer llibre ha sigut el més madur i ben elaborat. No ha rebut cap altre premi que les bones crítiques de lectors i lectores. 

A més a més, he tingut l'honor de formar part de dos jurats literaris i he fet un gran descobriment: entregar un premi provoca més alegria que rebre'l. 

Caminant, observant, llegint.

Això és una Ruta literària. Moure's pels escenaris d'una obra, visualitzar-los i llegir passatges. El dia 10 de maig en vam celebrar una. El llibre "Era foraster, i em vau acollir" dona joc per a moltes activitats. Esta última era nova per a mi. Tot va eixir tant bé, que repetirem i buscarem nous escenaris. Estigueu atents i atentes a pròxims avisos.

Sigues llibre, sigues lliure

Lliure per a triar un llibre. 

Lliure per a usar la teua llengua.

Lliure per a pensar.

Lliure per a expressar la teua opinió.

Sigues un llibre ple d'històries i arriba al final.

Feliç dia de sant Jordi, lectors i lectores!

A les aules: més que mai

Ara més que mai és necessari que autors i autores valencianes  tornem a les aules.

Ara més que mai la nostra llengua és atacada i menyspreada. 

Ara més que mai és precís el contacte amb l'alumnat per fer entendre que el valencià és una llengua bonica i important, amb la qual es conten històries i es fa art.

Simat, Quart de Poblet, Vila-real, València... comença el retorn a les aules.

Perquè si eduquem des del respecte a la pluralitat i a la cultura, tindrem una societat millor.

Perquè si deixem d'estimar el valencià, perdrem la identitat que ens fa poble i país.

Ens vegem a les aules!

Educació a la carta?

El Consell de la Generalitat Valenciana ha ideat una iniciativa que, segons el seu discurs, defensa la llibertat en general; i, en particular, la llibertat educativa.

En febrer cada família votarà en quin idioma vehicular (castellà o valencià) aprendran els seus fills i filles en les aules; així com el percentatge d'hores dedicades a cada idioma.

Així cadascú decidirà sobre l'educació. Com si fóra un tema tan banal com quina sèrie de TV veiem.

I pense jo: tindrem educació a la carta per a totes les assignatures? "Jo vull que el meu fill estudie més hores de matemàtiques i que li lleven educació física, que ja corre prou pel carrer", "Mire, mestra, la meua filla vol ser artista, no li cal aprendre biologia", "El meu fill vol ser fuster, de què li serveix la literatura?", etc.

Vinga, comportem-nos seriosament! El futur de les personetes que tant estimem està en joc.  Una formació completa i integral és fonamental per al seu futur.

L'educació s'ha de vertebrar per persones i entitats acadèmiques i pedagògiques. No pels partits polítics. Ni tampoc pels pares i les mares, que tenim altres tasques iguals d'importants.  

I si ens centrem en les llengües oficials, recordem que en tenim dos. I que una d'elles és la pròpia del nostre poble, segons diu l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. 

Per tant, és necessari que les nostres filles i fills dominen les dos llengües per igual. No és una qüestió subjectiva, sinó objectiva i legal.

Deixem de banda els discursos polítics i les nostres opinions influenciades per mil circumstàncies personals i socials.

Ni estem preparats per a una votació d'este tipus, ni hem d'entrar en temes acadèmics. 

Però anirem a votar l'idioma. I ho farem plens de prejudicis, sense recordar la nostra història, sense saber de lleis, etc.

Després, quan els nostres fills ens pregunten per quin motiu ho vam fer, direm que va ser per la llibertat. I ells diran: per la vostra o la nostra? Perquè no es pot ser ignorant i lliure alhora.

Desgraciadament, el mal està fet. Si tries, pensa en el respecte que es mereix el valencià i en les portes que obrirà a les teues criatures. No li les tanques.

Imagine que, almenys, els que estimem el valencià, ho tenim clar. 

En qualsevol cas, puc assegurar que he estat en moltes escoles i instituts donant xarrades i que mai he tingut problemes de comunicació. En general, l'alumnat i jo hem passat bons moments, sense preocupar-nos per l'idioma que empràvem, sinó pel contingut del diàleg. El pares i les mares no estaven presents, per descomptat.

En marxa 2025

Comence l'any amb noves presentacions a la vista. Estaré a Cocentaina, Benifairó i Tavernes de la Valldigna. 

A més, espere acabar d'escriure una obra que tinc molt avançada i continuar dos projectes que havia aparcat. 

Abril també em regalarà dues visites a centres escolars.

Si sorgeix algun altre esdeveniment literari, aniré informant-vos. 

Perquè encara que no em facen grans entrevistes en periòdics de tirada nacional, sóc una escriptora amb 22 obres publicades i 7 premis literaris. Dic jo que us resultaré interessant.

Avant 2025, amb perseverança i ànim. Que les circumstàncies inesperades, els poders fàctics, polítics i  econòmics no puguen amb la literatura en valencià.

I que ens acompanye sempre la salut i el record dels que ja no estan. 

Les lletres de 2024

Enguany he acudit a col·loquis, trobades, taules i presentacions. Tots els actes m'han aportat bons records.  Però trobe a faltar més xarrades a escoles i instituts, tal volta perquè darrerament me n'he passat a la literatura per a adults. En fi, tot no pot ser! Puc afirmar que almenys, literàriament, 2024 ha sigut un any bo.