La barrancada

Impossible callar-ho: el 29 d'octubre de 2024 ens ha canviat la vida. Cada persona afectada té una història, la meua és terrible. Estic consternada i cansada d'imatges brutals, de testimonis cruents, de fang mortal i de llàgrimes amargues. Qui vulga més informació que la busque en la premsa (a ser posible, que contraste les notícies i no s'ho crega tot).

El dolor sempre quedarà i jo em negue a oblidar a Rubén, que no tornarà mai.  Però ara toca fer el dol i continuar caminant. 

No n'hi ha un altre remei: caminar, avançar... Per sort, en la meua travessia m'acompanya la literatura. 

Els llibres són necessaris, ho he dit hui en Ràdio Klara. Llegir i escriure són activitats terapèutiques. Són un bàlsam per a les ànimes dolorides.

Que no s'acabe el bàlsam en llibreries i biblioteques! Cal produir més medicina literària! Hem de regalar teràpia natural!

Esta barrancada ha esborrat molts somriures, sí. El fang assassí se'ls va emportar... Però si volem recuperar un mínim de serenitat,  necessitem la literatura. 

Creació i promoció

He parlat amb molts autors i autores sobre la promoció dels llibres. La majoria de nosaltres la considerem  un mal necessari. Preferiríem invertir més temps creant obres que promocionant-les. Però no tenim més remei que fer presentacions, xarrades i tertúlies per a donar a conéixer les nostres obres. 

Vivim en un món on regnen  l'abundància i la immediatesa. Els llibres han passat de ser objectes d'art a ser objectes de consum. Qui els creem estem immersos en el procés de la producció i venda, com les editorials. Només rebem un percentatge menut dels guanys, i què? La majoria de nosaltres no ens moguem per diners ni per fama quan escrivim.

A pesar de tot, continuem  ideant i creant. Perquè per a nosaltres  la literatura sí que és un art (com la música, el teatre, l'escultura, etc.) i ens proporciona felicitat. 

I això ho dic en plena promoció del llibre ERA FORASTER, I EM VAU ACOLLIR. Tinc 10 presentacions programades, 2 entrevistes, nombrosos videos i podcasts a les xarxes socials...

Mentrestant, la pròxim obra espera impacient el seu torn. 

Coses de la literatura actual!

Hospitalitat amb els forasters

Durant les darreres entrevistes que m'han fet sobre el meu nou llibre "Era foraster, i em vau acollir", m'han preguntat sobre l'hospitalitat d'abans i d'ara. 

"Era foraster, i em vau acollir" transcorre al segle XIV en el territori de Valldigna, on hi havia un monestir del Cister. Aquesta orde es regia per la Regla de Sant Benet, al seu capítol 56 es parla de l'hospitalitat:

1.S'ha de posar a la porta del monestir un monjo d’edat, ple de seny, que sàpiga rebre encàrrecs i donar-los, i d’una maduresa que el guardi de rondar d’un cantó a l’altre. 2 Aquest porter, cal que tingui la cel·la vora la porta, perquè els qui arribin trobin sempre a punt qui els respongui. 3 I així que algú truqui o que algun pobre demani, que contesti «Deo gratias o Benedic», 4 i que, amb tota la dolcesa del temor de Déu, faci de pressa l’encàrrec amb tot el fervor de la caritat. 5 Si el porter necessita ajut, que l'hi doni un germà més jove.

I l'evangeli de Sant Mateu, al versicle 25:35, ho deixa més clar encara: "Tot allò que feu als meus germans més menuts, m'ho feu a mi".

Però a Valldigna, la majoria dels vassalls eren musulmans i també per a ells l'hospitalitat era sagrada. Segons l'Alcorà: "Qui crega en Déu i en el Dia del Judici, que honore el seu hoste".

La veritat és que l'acolliment de les persones forasteres i necessitades formava part del codi ètic abans que del religiós. Gràcies a l'hospitalitat, ha sobreviscut la humanitat durant segles de penúria i guerres. 

El que ocorre és que cada vegada ens deixem portar més per estímuls externs, discursos que busquen pervertir el vertader codi ètic dels humans.  Per això el meu nou llibre reivindica l'hospitalitat. Necessitem tornar a la confiança i a la germanor.

No obstant això, la novel·la tracta de molts més aspectes i retrata la vida de la societat medieval: tant monàstica, com extramurs.

 

Era foraster, i em vau acollir

Benvingut, llibre. Ja formes part de la meua família. Ja t'estime com als teus 21 germans. Comencem a caminar junts? Segur que trobarem un públic entregat, perquè contens de tot: història, aventures, misteri, amor, desastres naturals, etc. I perquè la teua acció transcorre a Valldigna i el seu monestir! Per fi, una novel·la d'ambientació històrica en un escenari tan emblemàtic! Ho estaven esperant moltes persones, ho sé. I crec que no els defraudarem. 

Retrat d'un estiu sense vacances

Juliol i cada dia més calor. Enguany no tindria vacances fins a setembre. Com suportar els dos mesos que tenia per davant? Companys i companyes passaven fotos a través de les xarxes socials. Platges, muntanyes, senders, restaurants, festes...

I ell suant de casa al treball i del treball a casa. Com aguantaria fins a les vacances?

Després de veure la seua amiga Pepa prenent un còctel a la vora de la mar, va llançar el telèfon a terra. Prou!

Aquell va ser el primer pas. Després va baixar a la gelateria per a celebrar la desconnexió digital.

A la llibreria va fer una compra de 8 exemplars, un per cada setmana.

I sota el ventilador va fer els seus propis viatges literaris mentre s'escolaven les hores de calitja.

Va descobrir, a més, que a l'oficina baixaven les tasques. També la clientela se n' havia anat de vacances. I així es va fer amic de la portera, amb qui comentava les poques xafarderies que circulaven. Ella no era lectora, preferia la música i li va recomanar alguns grups.

Setembre el va pillar resolent un crim a Venècia, al ritme de Zoo. 

"On has estat?", li preguntaven els amics i les amigues amb la pell bronzejada, "No hem sabut res de tu".

- De vacances!

 

L'angoixa del mes de juny

Jo també vaig fer la selectivitat, que ara es diu EBAU, crec. 

Jo també vaig tindre exàmens finals durant la carrera.

El mes de juny ho passava malament. Nervis, falta de son, calor, desesperació, temptació d'abandonar...

Però, al final, tot s'acaba i s'oblida, de veres.

Ara cada juny veig estudiants  angoixats... i em sap greu per vosaltres.

Ànim, esteu ben preparats. No deixeu que la situació us supere. Demaneu ajuda, si cal. Un examen no marca la vida, hi ha molts camins. Les oportunitats són infinites.

Avant amb el mes de juny!

Mai digues maig

O bé, digues-ho si vols! Maig és un mes amb tants detractors com fans. Té una infinitat de llum, olors i colors. Tot és desperta... i la meua ansietat també. Els dies tant llargs em mantenen amb energia fins que cau la nit. Ara mateix, posada en un nou projecte literari que requereix molta documentació, cosa que em trau temps per a imaginar. 

Aprofitaré aquest doll d'energia extenuant abans que arribe la calor de juny.

Passeu un bon maig i mai digueu mai.