Va entrar amb el cap baix, no volia admetre que les coses havien canviat. Al principi li havia paregut una aventura, ara una desventura. Amb les llàgrimes a punt d'eixir, va sospitar resignadament.
- Et passa res?
- El mateix que tu, que comence Batxillerat.
- Però això és bo! Significa que estem a punt de ser universitaris!
- Després de dos anys duríssims!
-Això passa volant.
- Eres nova ací?
- Sí, i tu?
- No, sols he canviat d'aula.
Ella es va riure i ell va saber que mai havia de desesperar-se. Les sorpreses també podien ser bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada