Juliol i cada dia més calor. Enguany no tindria vacances fins a setembre. Com suportar els dos mesos que tenia per davant? Companys i companyes passaven fotos a través de les xarxes socials. Platges, muntanyes, senders, restaurants, festes...
I ell suant de casa al treball i del treball a casa. Com aguantaria fins a les vacances?
Després de veure la seua amiga Pepa prenent un còctel a la vora de la mar, va llançar el telèfon a terra. Prou!
Aquell va ser el primer pas. Després va baixar a la gelateria per a celebrar la desconnexió digital.
A la llibreria va fer una compra de 8 exemplars, un per cada setmana.
I sota el ventilador va fer els seus propis viatges literaris mentre s'escolaven les hores de calitja.
Va descobrir, a més, que a l'oficina baixaven les tasques. També la clientela se n' havia anat de vacances. I així es va fer amic de la portera, amb qui comentava les poques xafarderies que circulaven. Ella no era lectora, preferia la música i li va recomanar alguns grups.
Setembre el va pillar resolent un crim a Venècia, al ritme de Zoo.
"On has estat?", li preguntaven els amics i les amigues amb la pell bronzejada, "No hem sabut res de tu".
- De vacances!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada