Quants tòpics repetim tots els anys. Quanta felicitat desitgem als altres i quants bons propòsits ens fem...
I tot perquè s'acaba un any de calendari i en comença altre.
De veres has sentit tanta alegria la nit que t'has acomiadat de 2023? Pobre any, segur que t'ha oferit moments bons. De roïns també, però tin present que la felicitat absoluta no existeix.
Personalment, em quedaré amb tots els records de 2023. Fins i tot els dolents. Com la mort del meu amic Sico Fons. No puc oblidar la seua desaparició física; seria com esborrar el seu somriure, les seues paraules, els seus consells, la seua essència. I, puc considerar-me afortunada: em queden els seus llibres!
A 2024 no li demane res, a cas m'escoltarà? És un període de temps que acaba de començar. Aniré construint-lo a poc a poc. Amb moments i vivències. Aniré afrontant tot allò que no depén de mi. Així passarà el temps, vivint-lo. Com deien els clàssics: Carpe diem.
Si has d'exigir alguna cosa, demana-t'ho a tu mateix o a la gent que t'envolta: respecte, amor, indiferència, trellat, justícia, pau... No li ho demanes al calendari ni a l'agenda.
Així i tot, us desitge que viviu 2024 amb consciència i serenitat. Recorda que cada dia compta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada