"Prompte veureu la llum", deien. Sí, la llum, la llum... s'esforçava a creure. Perquè la llum estava al final del llarg i penós camí. Perquè la llum era la salvació i la glòria. Quan per fi va arribar la claror, va ser un esclat tan fort que va enlluernar-la. Ningú l'havia avisat que seria així! No s'havia protegit! Havi vist unes pampallugues de color i... res més. Però la llum havia vingut. Com la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada