La literatura és art i l'art és creació. Sempre ho han sigut, des del primer moment que l'espècie humana va descobrir que podia plasmar els contes i les llegendes per escrit. Als trobadors ja no els calia anar de poble en poble a contar les històries que havien escoltat o inventat. S'asseien a crear i escriure; altres persones copiaven els manuscrits originals i els feien circular entre el públic. Els artistes pensaven i creaven. En això ocupaven el temps de les seues vides, amb més o menys èxit. Vivien o malvivien d'aquell èxit. En quin moment les persones artistes van haver de cedir temps de creació i dedicar-lo a la promoció? No ho sé cert, imagine que a mesura que el procés de producció es feia més fàcil i l'accés als llibres també, la competència va augmentar i va anar fent-se precisa la promoció, naturalment.
Però en l'actualitat, ens trobem en una situació ben curiosa: els autors i les autores hem de dedicar més temps a promocionar-nos que a escriure. I els intermediaris? Doncs fan números i gestionen les vendes, que també és molt però que els correspon.
En conclusió, si Cervantes, Shakespeare, Shelley o Llull alçaren el cap, se sorprendien enormement de com han canviat les tasques dels artistes. I si intentaren escriure... no tindrien temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada