dimarts, 26 de juliol de 2016

AMOR DE LLIBRE

Carme havia arribat de bon matí i havia plantat la seua ombrel·la a primera fila, a pocs centímetres de la voreta del mar. Solament hi havia uns quants jubilats al seu voltant, que la miraren com si fóra una atracció de circ. Portava un barret i un vesit d'estil eivissenc, que va traure's immediatament. El bikini de color roig contrastava amb la pal·lidesa de la seua pell. Els jubilats estaven més morens que ella.
Va escampar la tovallola sobre l'arena, va seure i va buscar dintre de la bossa. Per fi va traure un llibre i es va posar a llegir-lo amb avidesa. Quan es va cansar d'estar asseguda, va tombar-se cómodament.
Les hores van escolar-se, la platja va anar omplint-se fins que no cabia ni una persona més. En alçar el cap, va sorprendre's de la gentada.
- T'importa fer-me un lloc al teu costat? - va preguntar-li un xicot.
Carme va quedar-se realment sorpresa: què s'havia cregut aquell cretí? Haver vingut a les huit del matí com ella!
- No t'emprenyes, com veus sóc prim i necessite poc espai. També porte un llibre i m'agrada llegir mentre escolte el soroll de les ones.
Cada vegada més al·lucinada, va adonar-se que el llibre que portava el xic era el mateix que estava llegint ella!
- D'acord, però solament et quedaràs una estona.
El xic va traure's la samarreta i va deixar-se caure sobre un cantó de la tovallola.
- Gràcies, em dic Josep. I tu?
- Jo no.
Es posaren a llegir en silenci. Al cap d'una estona, Carme va sentir una calor sufocant i va irritar-se. La culpa era del lector que  seia tan a prop, per molt prim que estiguera.
- Vaig a banyar-me. Sàpigues que dintre de la bossa no trobaràs res més que una ampolla d'aigua i un entrepà.
Josep va mirar-la sorprés.
- De debò creus que vull furtar-te el que portes a la bossa?
Carme va observar que ell també tenia la pell pàl·lida i que portava un banyador hawaià fins els genolls.
- Bé... jo no et conec de res - va dir Carme.
- Mira, nadarem els dos junts i així no tindré oportunitat de tafanejar-te la bossa.
- No cal.
- Que sí!
- D'acord, d'acord...
Dintre de la'igua s'estava de meravella. Carme no nadava bé i es va limitar a surar entre les ones. Ell va fer unes braçades al seu voltant com un tauró.
- Me'n torne a llegir - va anunciar Carme.
- Anem.
Realment aquell xicot era un plom. Però ja no sabia com defer-se d'ell sense cridar l'atenció.Carme va traure l'ampolla d'aigua i l'entrepà, que era de truita. Ell se la va quedar mirant sense parlar.
- Què passa? Tens fam? - va preguntar Carme.
- Una mica.
- I per què no t'has portat res per a menjar?
- Vinc directament del treball, sóc cambrer d'un xiringuito  i no he passat per casa. M'abellia llegir i ací estic.
- Sempre portes el llibre amb tu? Fins i tot al treball?
- Sempre.
- Igual que jo.
Carme li va oferir mig entrepà i començaren a xerrar, sobretot de literatura. Resulta que compartien el gust per les novel·les fantàstiques i els autors i autores que les escrivien. Particularment el llibre estaven llegint els encantava.
- Me n'he d'anar - va anunciar ell de sobte.
- Demà vindràs? - va preguntar Carme amb timidesa.
- Sí.
Van continuar vegent-se i llegint junts. El darrer dia d'agost ell la va besar i li va prometre que la visitaria a València. Però en realitat  mai no ho va fer.
A Carme no li va estranyar: havia sigut un amor de llibre.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors