divendres, 30 d’octubre del 2015

Roses blanques per a Eli (conte de Tots Sants)

"Mireu quines flors m'han regalat enguany", va dir Teresa.
"Això no és res, a mi demà me'n portaran més i millors", va burlar-se Eli.
"Xiques, no us baralleu, quina importància tenen les flors? El que realment val és la visita", va intentar calmar-les Ricard.
"Vaja, doncs a tu l'any passat no et va visitar ningú", va picar-lo Eli.
"Perquè estaven de viatge, el dia 1 queia en divendres i el meu fill va aprofitar per anar a París amb els néts", va contestar Ricard, molt digne.
Eli els va deixar, sabia que l'endemà, dia 1 de novembre, la família la visitaria i li portaria roses blanques, les seues preferides. Ja havien passat cinc anys des de l'accident, però mai no deixarien de recordar-la. Havia sigut una jove bonica i admirada pel seu estil, que havia rebutjat tres pretendents i li havia furtat el nóvio a la seua germana. Els pares l'havien mantingut perquè ella s'havia negat a acceptar un treball indigne. Així que havia vestit la roba més moderna, havia viatjat a llocs exòtics i havia menjat als restaurants més cars. En fi, havia viscut com una reina a pesar que no eren rics.
Va observar que al seu voltant regnava gran enrenou, aquella nit era especial i tothom eixia a tafanejar, queixar-se o presumir de flors. Pobres ignorants! No mereixien la seua companyia.
"Mireu l'Eli, pensa que és la millor", va dir algú a mitja veu, "Com es nota que el cotxe li va aixafar el cap, ha perdut la memòria. No sap que demà no vindrà ningú a visitar-la, ni tan sols li portaran una trista flor! Més valdria que l'hagueren incinerada i llançat les cendres al femer".
I una colla de de formes borroses, grises, amb tirallongues de pell penjant i robes esparracades van riure sorollosament, mostrant el forat de la seua boca sense alé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors