Això diu que era una aranyeta
a qui li feia mal una poteta.
Matina que matina,
va deixar la teranyina.
- Doctor, què tinc?
- Una butllofa al dit.
- I què faré ara?
- Trau-te la sabata.
- Però m’embrutaré el peuet!
- I per què vols tindre’l net?
- Per no embrutar la teranyina.
- Vés tu, quina bogeria!
L’aranyeta va traure’s la sabata
i va caminar descalça.
Al final s’hi va afeccionar
i totes les sabates va llançar.
No hi millor estora
que l’herba verda i tova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada