El Consell de la Generalitat Valenciana ha ideat una iniciativa que, segons el seu discurs, defensa la llibertat en general; i, en particular, la llibertat educativa.
En febrer cada família votarà en quin idioma vehicular (castellà o valencià) aprendran els seus fills i filles en les aules; així com el percentatge d'hores dedicades a cada idioma.
Així cadascú decidirà sobre l'educació. Com si fóra un tema tan banal com quina sèrie de TV veiem.
I pense jo: tindrem educació a la carta per a totes les assignatures? "Jo vull que el meu fill estudie més hores de matemàtiques i que li lleven educació física, que ja corre prou pel carrer", "Mire, mestra, la meua filla vol ser artista, no li cal aprendre biologia", "El meu fill vol ser fuster, de què li serveix la literatura?", etc.
Vinga, comportem-nos seriosament! El futur de les personetes que tant estimem està en joc. Una formació completa i integral és fonamental per al seu futur.
L'educació s'ha de vertebrar per persones i entitats acadèmiques i pedagògiques. No pels partits polítics. Ni tampoc pels pares i les mares, que tenim altres tasques iguals d'importants.
I si ens centrem en les llengües oficials, recordem que en tenim dos. I que una d'elles és la pròpia del nostre poble, segons diu l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Per tant, és necessari que les nostres filles i fills dominen les dos llengües per igual. No és una qüestió subjectiva, sinó objectiva i legal.
Deixem de banda els discursos polítics i les nostres opinions influenciades per mil circumstàncies personals i socials.
Ni estem preparats per a una votació d'este tipus, ni hem d'entrar en temes acadèmics.
Però anirem a votar l'idioma. I ho farem plens de prejudicis, sense recordar la nostra història, sense saber de lleis, etc.
Després, quan els nostres fills ens pregunten per quin motiu ho vam fer, direm que va ser per la llibertat. I ells diran: per la vostra o la nostra? Perquè no es pot ser ignorant i lliure alhora.
Desgraciadament, el mal està fet. Si tries, pensa en el respecte que es mereix el valencià i en les portes que obrirà a les teues criatures. No li les tanques.
Imagine que, almenys, els que estimem el valencià, ho tenim clar.
En qualsevol cas, puc assegurar que he estat en moltes escoles i instituts donant xarrades i que mai he tingut problemes de comunicació. En general, l'alumnat i jo hem passat bons moments, sense preocupar-nos per l'idioma que empràvem, sinó pel contingut del diàleg. El pares i les mares no estaven presents, per descomptat.
