LOURDES BOÏGUES

Una presentació plena d'inventors i inventores

2012-01-30T08:13:00.000-08:00

El dia 28 de gener vaig presentar el llibre "La màquina i els somnis" a Simat de la Valldigna i fou un èxit. Des d'ací vull donar les gràcies a totes les persones que van col·laborar: Víctor Mansanet i Boïgues, Sebastian Mahiques (alcalde de Simat), José Luis Arnal (el president de la Societat Musical, per haver-me cedit el local) i tots els assistents que acudiren a recolzar-me. Presentar un llibre és sempre motiu d'alegria, però fer-ho a més a més en el poble on he nascut i crescut és un honor. Entre el públic hi havia molts xiquets i xiquetes que m'escoltaven embadalits i que, després, participaren en un concurs de dibuix. Havien d'inventar i dibuixar una màquina. El resultat del concurs va sorprendre'm: Simat està ple d'inventors i inventores! Totes les màquines m'agradaren moltíssim, però en destaque cinc: la de fer "gusanitos" (d'Aitana Cabanilles), la del perdó (de Joan Ferrando), la d'inflar globus (de Laura Gimeno Peig) , el robot agranador (de Clàudia Polache Colomer) i el robot d'arreglar coses (d'Elena Almiñana Polache). D'aquestos cinc dibuixos sortirà el guanyador. De tota manera vull anomenar els altres participants: Lluis, Batiste, Marc, Aina, Brenda, Àngels, Anna, Paula, Blai, Altea, Álvaro, David, Pau, Guillem, Elisa i Roser. Tots vosaltres sou uns artistes i teniu gran futur com a inventors. Aviat donaré a conéixer el nom del guanyador o de la guanyadora.

EL GOSSET I LA BRUIXA (1)

2012-01-11T00:43:00.000-08:00

Toli era un gosset
a qui un amo malvat
havia abandonat
i llançat al carrer.

Toli vagava per la ciutat,
se sentia molt trist
no tenia on dormir
ni tampoc res per menjar.

Els cotxes li feien por,
no li agradava el fum,
millor anar-se’n lluny
a buscar vent i sol.

La màquina i els somnis

2011-12-05T00:54:00.000-08:00

Leo i Milena són els fills d'un inventor però no es pareixen en res, són com la nit i el dia. A Milena li agrada somiar i imaginar històries, Leo es prepara per a ser un gran científic. Però un dia no tindran més remei que posar-se d'acord. Han de salvar l'Elisabet, que s'ha perdut en un món imaginari que ha creat la màquina del papà. I és que ficar-se en els somnis dels altres pot resultar molt perillós.

Entrevista

2011-11-28T04:33:00.000-08:00

La Veu Digital de la Valldigna m'ha entrevistat. Ací teniu l'enllaç:
http://www.laveu.es/gent/123-entrevistes/2859-lourdes-boigues-escriptora-de-simat-de-la-valldigna.html

Meravellosa experiència

2011-11-18T03:09:00.000-08:00

Estimats lectors i lectores, avui he tingut una experiència meravellosa, la més fantàstica que puga viure una escriptora, aquella per la qual escric i sóc. He pres entre las mans el meu darrer llibre (acabat de sortir de la impremta), li he acariciat les tapes, he repassat els fulls, l'he rellegit... tot un plaer. Després de set obres al mercat, la vuitena m'ha produït la mateixa satisfacció que la primera. Creieu-me si us dic que ni el premi més suculent pot comparar-se amb aquesta sensació. I el dia que deixe de sentir d'aquesta manera, deixaré d'escriure. Espere que vosaltres, lectors i lectores, gaudiu de "La màquina i els somnis" tant com jo. Perquè, al capdavall, sense lectors no s'entén l'existència dels escriptors.

NO (pensaments d'un xiquet)

2011-10-31T02:32:00.000-07:00

És molt dur viure entre adults. Ells no em comprenen, creuen que jo vull fer-los la guitza, però és mentira. Jo solament vull passar-m’ho bé i conèixer tot el que ocorrix al meu voltant. És tan gran aquest món! Sempre m’estan dient NO. No faces açò, no faces allò... Odie eixa paraula. Si vull saltar sobre els tolls, em diuen que no. Si em trac les sabates i camine descalç , em diuen que no. Si em rasque el nas, em diuen que no. Si vull passar corrent a l’altra banda de la calçada, em diuen que no. Si vull menjar-me el xicle que m’he trobat al sòl, em diuen que no... Unes coses són perilloses, altres fastigoses, altres estan malament. Caram, em confonen! I després es queixen si sóc jo qui diu NO. No vull menjar-me el puré. No vull deixar-li la nina a eixe xiquet. No vull anar al col·le. No vull tornar a casa tan prompte... Per què s’emprenyen amb mi si són ells qui m’han ensenyat a dir NO?

Comunicat estel·lar als lectors més atrevits

2011-10-19T03:35:00.000-07:00

L'editorial Bullent cada dia està més llançada! Em pregunte si són terrícoles o, per contra, són extraterrestres com jo! Ara han tingut una idea fantàstica: que jugueu amb mi a través d'internet. Cliqueu a:
http://www.bullent.net/virtual/projects/estel_i_els_angels/indexestel.htm
I és que el món virtual pot ser igual o més divertit que el real. No s'ho penseu més, us espere.
Estel estel·lar

Conte de l'aranyeta (per a Marc)

2011-10-19T00:16:00.000-07:00

Això diu que era una aranyeta
a qui li feia mal una poteta.
Matina que matina,
va deixar la teranyina.
- Doctor, què tinc?
- Una butllofa al dit.
- I què faré ara?
- Trau-te la sabata.
- Però m’embrutaré el peuet!
- I per què vols tindre’l net?
- Per no embrutar la teranyina.
- Vés tu, quina bogeria!
L’aranyeta va traure’s la sabata
i va caminar descalça.
Al final s’hi va afeccionar
i totes les sabates va llançar.
No hi millor estora
que l’herba verda i tova.

Reflexions d'una autora de literatura juvenil

2011-09-30T02:38:00.000-07:00

Escriure per a joves i xiquets i xiquetes és un repte i una delícia. És un repte perquè no resulta fàcil i és una delícia perquè, si te’n surts, la satisfacció és immensa.
Com deia Astrid Lindgren , l’autora de Pippi Cacesllargues, quan escrius per al públic infantil, has de contar coses intel·ligents amb un llenguatge senzill. Eixa és la clau. En realitat hauria de ser així fos quin fos el tipus de públic lector. Jo mateixa, com a lectora, que també ho sóc, preferisc les obres amb eixes característiques: missatge intel·ligent i vocabulari clar ( que no barroer).
Tots escrivim per a ser llegits. En realitat no s’entén un escriptor sense els seus lectors. I el públic infantil és molt agraït, tothom sap que l’alegria dels xiquets és sincera i molt contagiosa. Els adolescents també són sincers, però més crítics, cosa natural (al capdavall comencen a tenir i defensar els seus propis criteris).
El reconeixement dels lectors i lectores és el meu millor premi. Les crítiques més assenyades també m’arriben d’ells.

Criatures angelicals

2011-09-14T03:44:00.000-07:00

Els àngels apareixen en moltes religions i en la mitologia de totes les èpoques. Són éssers màgics i espirituals que han protagonitzat milers d'obres d'art: pintures, escultures, poemes, novel·les... Els artistes els representen amb forma humana i ales a l'esquena, una aura lluminosa els envolta. Fins i tot hi ha una branca de la teologia que els estudia, és la Angeologia, que n'estableix la jerarquia i els atorga les funcions de missatgers, guardians, servidors... Normalment, als àngels, se'ls considera criatures belles, pures i innocents, però també hi ha l'àngel caigut (Lucifer) o l'arcàngel guerrer (Miquel). Diuen que de l'amor entre els àngels i les dones humanes, van nàixer els nephilim o gegants. Els romans i grecs també tenien un àngel que els enamorava: Cupido o Eros. Tanmateix els millors àngels que conec són els que apareixen a ESTEL I ELS ÀNGELS. Són rebels i moderns, porten els cabells rasurats i amaguen la mirada rere unes ulleres de sol. Aquestos àngels sí que us enamoraran.

Primer dia de col·le

2011-09-09T00:03:00.000-07:00

8 de setembre. També era la mala sort que el dia del seu sant coincidira amb l'entrada al col·legi! Núria va oir com entrava la mare a la cambra, però va fer-se la sorda. Tenia molta son, anit no havia pogut adormir-se fins molt tard per culpa dels nervis. Impossible prendre's la llet amb cereals, tenia un nus a la gola. Finalment va beure's un got de suc perquè sa mare havia insistit fins a provocar-li mal de cap. Núria s'havia preparat la roba ahir, però ara dubtava si seria adequada. Què portarien les seus amigues? Quant de temps sense veure-les, tot un mes! Per sort havia mantingut el contacte gràcies a l'internet. A la porta del col·legi va topar-se amb Rodi i va notar que les cames li feien figa, estava més guapo que mai. Imaginava que també estaria més inaccessible. La senyoreta Emma es va portar bé i va deixar-los tranquils el primer dia. Al pati va abraçar les seues amigues i van xarrar pels descosits fins que va sonar la campana. De tornada a casa, encara es contaven com havia anat l'estiu sense deixar de riure's i cridar. En arribar, els pares volien saber com havia anat el dia i va contestar-los que estava esgotada. Ells li tenien preparada una sorpresa pel seu sant. Sobre la taula del menjador hi havia un paquet que contenia el darrer llibre de Lourdes Boïgues. Fantàstic! Era una bona manera de començar el curs!

Nova imatge de Caterina Cremec

2011-07-11T04:40:00.000-07:00

Caterina Cremec ha penjat aquest retrat al seu propi bloc, podeu accedir-hi des del bloc de Lourdes Boïgues (part inferior, a la dreta) o des des la següent adreça:
www.lacremec.blogspot.com
Jo estic molt satisfeta amb aquest retrat, considere que recull tant la part més innocent com la més misteriosa de la vampira valenciana. Si voleu donar la vostra opinió, feu-ho, us estaré molt agraïda.

Conte d'El frare Frarot

2011-07-05T05:37:00.001-07:00

Això diu que era una àvia que tenia tres néts: Pepet, Marieta i Jaumet. Els xiquets van anar a passar el dia amb la iaia i van dir que tenien fam. La iaia va enviar Pepet al terrat, a buscar la mel. Però quan el xiquet va arribar a la porta del terrat, va oir una veu que deia: "Sóc el frare Frarot i el qui passe de la porta me'l menge d'un mossot". Pepet no va fer cas i va entrar a buscar la mel per a berenar. Veient que el xiquet no tornava, la iaia va enviar la Marieta al terrat. També ella va oir la veu: "Sóc el frare Frarot i el qui passe de la porta me'l menge d'un mossot" i no va fer-hi cas. L'àvia, veient que tampoc tornava la néta, va enviar el Jaumet. Aquest també va oir la veu del frare Frarot i va entrar al terrat, sense fer-hi cas. La iaia va posar-se a plorar i una formigueta que passava pels seus peus va oir-la. "¿Què passa, àvia, per què plores?" "El frare Frarot s'ha menjat els meus néts" La formiga va pujar al terrat i va oir la veu del frare Frarot. Aleshores ella va dir "Jo sóc la formiga del formigar i, si no em tornes els xiquets, amb una picada et faig ballar" El frere Frarot va agafar por i va vomitar els tres xiquets, que corregueren a reunir-se amb la iaia. El frare Frarot mai més va molestar aquella família.
(Rondalla de Simat de la Valldigna)

Guanyadora del concurs de dibuix

2011-06-07T04:42:00.000-07:00

S'acaba el curs 2010-2011 i he de complir una promesa. I és proclamar el guanyador o guanyadora del concurs DIBUIXA LA TEUA MASCOTA QUE NO EXISTEIX. Doncs bé, aquest curs ja té una campiona: Alba Castany, del Col·legi Lluis Vives, d'Alzira. El seu Gagujo m'ha captivat. Eixa barreja de gat, ovella i àguila m'inspira noves aventures, tan divertides i emocionats com les que viu David amb Gardal. Enhorabona, Alba! Aviat em posaré en contacte amb tu per a fer-te un xicotet regal.

Als més menuts

2011-05-20T04:47:00.000-07:00

Això diu que era una formigueta
que tocava la trompeta.
Treballava i treballava sense falta,
però un dia es va posar malalta.
Necessitava descansar,
les formigues van arreglar-li una excursió a la mar.
En sortir del formiguer amb la maleta
va topar-se de cap amb una sorpresa.
Era un enorme entrepà de melmelada,
menjar per a tota la temporada!
La formiga no podia aturar-se gens
o arribaria tard al tren.
Va traure la trompeta i va fer un si bemol,
les formigues acudiren al trot.
Gràcies a la formigueta
s’omplirien la panxeta,
ella pren el sol
i les altres vigilen el rebost.

CONTE XICOTET

2011-04-27T04:49:00.000-07:00

Això diu que era un peixet tan xicotet, tan xicotet,
que vivia en una diminuta peixera de cristall.
Un dia va perdre’s a la mar tan gran, tan gran,
que es va espantar.
I una enorme balena li va preguntar:
- Per què plores, menut?
- Perquè vull tornar a casa, m’he perdut.
- Au, vine amb mi, que ta casa és la mar.
I el peixet a la peixera mai més va tornar.

Els valents exploradors del col·legi Explorador Andrés

2011-04-18T07:57:00.000-07:00

Avui, dia 18 d'abril, una colla d'exploradors i exploradores m'han rebut al seu col·legi, a València, on celebren la setmana cultural. Després d'un recital de poesia, en què han demostrat gran talent, m'han fet una entrevista i m'han promés que aquest estiu es llegiran ESTEL I ELS ÀNGELS. Eren més de cent xiquets i xiquetes i jo m'he emocionat quan m'han donat les gràcies per visitar-los. No saben que l'honor és meu, perquè ells i elles són el meu públic, són la meua raó de ser. Sense públic no hi ha autora. Gracies a vosaltres, exploradors i exploradores.

Visita al col·legi La Valldigna

2011-04-18T07:45:00.001-07:00

El dia 15 d'abril vaig estar al col·legi públic La Valldigna, de Simat. Els xiquets i xiquetes de 6é s'havien llegit La taverna del bandoler i volien donar-me la seua opinió i fer-me preguntes. Em preguntaren de tot i jo vaig contestar-los de bon grat. "Quants llibres has escrit?/Estàs escrivint alguna obra actualment?/ Quant de temps tardes a escriure un llibre?/Quins premis has guanyat/Què t'inspira?..."Els simaters i simateres som gent curiosa i no ens acovardim a l'hora de satisfer les nostres ànsies de saber. Em tractaren amb respecte i cordialitat, manifestaren que la meua obra els havia agradat molt i em regalaren una planta preciosa. Gràcies, amics i amigues de Simat. Gràcies Àlex, Joan, Christian, Laura, Esther, Yann, German, Adrià, Noèlia, Xavi, Àngels, Bari... Quan vosaltres volgueu que torne, jo ho faré de tot cor.

Visita al Col·legi Paluzié de Catarroja

2011-04-14T05:10:00.000-07:00

Ahir vaig estar amb els amics i amigues del Col·legi Paluzié de Catarroja. S'havien llegit EL DESENLLAÇ i vam estar xarrant sobre el llibre. Al principi pareixien tímids, però van agafar vol i van fer-me més preguntes que en cap altre centre. Les seus opinions m'interessaven molt i vaig contestar amb tota la sinceritat de què sóc capaç. Em va fer gràcia que un alumne em comparara amb Noah Gordon i Miguel Delibes, és un honor però mai m'atreviria a somiar-ho. Al final vam llegir junts un poema d'Ausiàs March. Amics i amigues de l'EPA de Catarroja, fou un honor i una alegria estar amb vosaltres. Bon vent us acompanye!

UNA MASCOTA QUE NO EXISITIX

2011-04-11T04:59:00.000-07:00

Us presente Gagujo septentrional, la mascota que ha creat Alba Castany, una alumna de 6é del Col·legi Lluís Vives, d'Alzira. A mi em pareix molt divertida, és meitat ovella i meitat ocell, amb cert aire felí. Jutgeu vosaltres.

NOVA GUANYADORA DEL COL·LEGI LLUÍS VIVES

2011-04-04T08:02:00.000-07:00

El dia 31 de març vaig estar al Col·legi Lluís Vives d'Alzira. Els xiquets i les xiquetes de 6é c s'havien llegit "La mascota que no existia" i volien fer-me unes quantes preguntes, a més de donar-me la seua opinió. Va ser una vesprada molt divertida per a tothom. Al concurs de "Dibuixa la teua mascota que no existeix", ha guanyat Alba Castany Rodríguez, amb el dibuix de Gagujo Septentrional. Pròximament podreu veure la nova mascota en aquest bloc. Felicitats, Alba! I gracies a tots vosaltres: Manel, Tamara, Nerea, Bernat, Romina, Sales... Estar amb vosaltres és el meu millor premi.

Vídeo de presentació d'Estel i els àngels

2011-03-31T04:58:00.000-07:00

Ei, amics i amigues de la Terra, l'editorial Bullent ha preparat un vídeo promocional del llibre "Estel i els àngels". L'autora ens explica més coses sobre les meues aventures. http://www.youtube.com/watch?v=Qjs_0GdFO0o A mi m'agrada com s'ha quedat. Què opineu vosaltres? Estel estel·lar

Estel i uns àngels molt especials

2011-03-22T05:16:00.000-07:00

Estel estel.lar torna a l'acció. Aquesta vegada la nostra extraterrestre favorita s'ha d'enfrontar a la seua eterna rival, Neus la terrible, durant la setmana esportiva que celebra el col·legi. Per a véncer-la Estel compta amb l'ajut del vestit espacial que li va regalar Kaïma, però de sobte tot s'espatlla. Desapareix el vestit i algú segresta la gosseta Lila. Estel demanarà ajuda al seu germà Juli, que està sent atacat per un virus terrible. A més, les amigues d'Estel la recolzen, com sempre. Estel posa en marxa un pla infalible. Ni els àngels aturaran la nostra super-heroïna.

Missatge d'Estel a tots els terrícoles

2011-02-21T09:01:00.000-08:00

Amics i amigues, l'editorial Bullent està a punt de traure a la llum la segona part de les meues aventures. Ja sabeu que sóc una xiqueta estranya, valenta i divertida a qui li passen coses realment increïbles. Però amb aquest llibre em coneixereu una mica més, a mi i als meus familiars i amics. Tendresa, emoció i misteri. Amb Estel mai no s'avorrireu. Si voleu compartir tanta diversió, estigueu atents a les novetats editorials. Aviat em trobareu a les llibreries. No em falleu!!!

Amb permís d'Ausiàs March

2011-01-31T09:24:00.000-08:00

Els lectors i les lectores de EL DESENLLAÇ sabran que Ausiàs March juga un paper important a l'obra. Joel és un amant dels versos de l'autor saforenc i en un dels capítols recita part d'una de les seues poesies més conegudes. Amb permís d'Ausiàs, continue ací eixos versos no acabats:
"Bullirà el mar com la cassola al forn
mudant color i l'estat natural,
mostrarà que vol a tot fer mal
si damunt seu para un instant al jorn.
Grans i petits els peixos correran
i buscaran amagatalls secrets:
fugint del mar on són criats i fets
per gran remei a terra eixiran"
Aquestos dies en els quals la mar està tan rebolicada, a mi m'agrada rellegir especialment el primer vers, considerar la Mediterrània com una immensa cassola al forn.