dimarts, 27 de novembre de 2018

El públic hostil

Després de tantes presentacions, xarrades, col•loquis i visites, quan arribe a un lloc tarde poc en distingir tres tipus de públic. Amb una mirada general tinc prou:
1. Públic recptiu: persones diposades a escoltar i a participar. És el col•lectiu més fàcil i el que més satisfacció proporciona.
2. Públic indiferent: els que són però no estan. No molesten, però tampoc ajuden. Jo intente guanyar-me'ls i moltes vegades ho aconseguisc, la qual cosa m'anima a continar intentant-ho amb el trecer col•lectiu.
3. Públic hostil: sense cap motivació ni interés, amb cara d'avorriment, actitud de "no sé què faig ací si m'importa un rave el que dius".
El principal problema d'aquest públic és que pot enfonsar-te la moral. A pesar de tot, jo intente implicar-lo i guanyar-me'l, però resulta molt esgotador i puc desatendre el primer grup. Solució? Hi ha vàries vies:
-ignorar-lo si es mostra passiu
-  però, i si es posa agressiu comentaris ofensius o si intenta posar-te en ridícul?
Els primers anys m'empassava la indignació, feia com si no anara amb mi. Amb el temps he aprés a fer-los fora, els convide amablement a  anar-se'n.
 Sobretot, el públic hostil ha de saber que jo vaig com a autora, no com a avaluadora ni com a autoritat. Com que vaig perquè vull, necessite que els que estan vulguen estar. Al cap i a la fi, la literatura ha de ser un plaer, no una obligació ni un càstig.
A pesar de tot, jo sempre em quede amb les experiències més agradables, la resta és fum.



                                                                Exemple de públic receptiu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Col·laboradors