Primer dia de col·le

8 de setembre. També era la mala sort que el dia del seu sant coincidira amb l'entrada al col·legi! Núria va oir com entrava la mare a la cambra, però va fer-se la sorda. Tenia molta son, anit no havia pogut adormir-se fins molt tard per culpa dels nervis. Impossible prendre's la llet amb cereals, tenia un nus a la gola. Finalment va beure's un got de suc perquè sa mare havia insistit fins a provocar-li mal de cap. Núria s'havia preparat la roba ahir, però ara dubtava si seria adequada. Què portarien les seus amigues? Quant de temps sense veure-les, tot un mes! Per sort havia mantingut el contacte gràcies a l'internet. A la porta del col·legi va topar-se amb Rodi i va notar que les cames li feien figa, estava més guapo que mai. Imaginava que també estaria més inaccessible. La senyoreta Emma es va portar bé i va deixar-los tranquils el primer dia. Al pati va abraçar les seues amigues i van xarrar pels descosits fins que va sonar la campana. De tornada a casa, encara es contaven com havia anat l'estiu sense deixar de riure's i cridar. En arribar, els pares volien saber com havia anat el dia i va contestar-los que estava esgotada. Ells li tenien preparada una sorpresa pel seu sant. Sobre la taula del menjador hi havia un paquet que contenia el darrer llibre de Lourdes Boïgues. Fantàstic! Era una bona manera de començar el curs!